En ocasions, solem associar el treball com una conseqüència del pecat original. Amb tot, en endinsar-nos a la Bíblia, descobrim una visió sorprenent sobre el propòsit i sentit del treball.

Abans de ser expulsat del jardí de l’Edèn, Déu va encomanar al primer ésser humà la tasca de tenir cura i llaurar la terra: “El Senyor-Déu va prendre l’home i el va posar al jardí de l’Edèn perquè el conreés i el guardés” (Gn 2,15). Aquest passatge revela que el treball és, en realitat, una responsabilitat divina atorgada a l’home per administrar i preservar la creació.

És interessant notar que els verbs emprats per descriure aquesta tasca, com “servir”, “conrear” i “guardar”, posseeixen una connotació lúdica i litúrgica. El treball, en essència, va més enllà de la mera subsistència diària; el seu propòsit principal és l’expressió de gratuïtat, creativitat, llibertat i joc.

En aquest sentit, el treball es presenta com una activitat humana oposada a l’esclavitud i la servitud. I això és veritat sobretot en el servei litúrgic. A Èxode 35 es narra com la construcció de la Tenda del Tabernacle va ser l’alternativa a l’horrorosa servitud del poble a Egipte. Aquest servei litúrgic no buscava cap més recompensa que l’alegria i la gratuïtat inherents a la realització mateixa de l’obra.

La lloança divina és l’activitat humana més elevada que existeix. La gratuïtat i la solidaritat que s’hi expressen edifiquen un món més bell, just i fratern.