La presència cristiana a Terra Santa i les peregrinacions de fidels en aquesta terra sempre han estat una qüestió complexa. L’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem (OESSJ) integra cavallers, dames i eclesiàstics, que tenen la missió de protegir la basílica del Sant Sepulcre i la seva comunitat de cristians.

En ocasió del 130è aniversari de la Lloctinència d’Espanya Oriental (que inclou els territoris de l’antiga Corona d’Aragó) que commemorem enguany sota el mandat de Joan Carles de Balle, reunits a la Investidura de nous membres de l’Orde el 7 d’octubre passat a la Sagrada Família de Barcelona, el cavaller comanador Ramon Muntada presentà la Crònica Històrica de l’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalén, il·lustrada per la prestigiosa dibuixant catalana Pilarín Bayés per tal de triomfar en tots els públics. Podríem destacar-ne certs punts clau:

Orígens medievals

La restitució de la Cristiandat a Terra Santa es manifesta en la conquesta de Jerusalem per Jofré de Bouillon el 1099 com a fruit de la croada convocada per Urbà II a Clemont (1095). Amb la fundació del Regne de Jerusalem (1099), i el respectiu Patriarcat Llatí, a fi de defensar la Ciutat Santa, Jofré creà l’Orde militar del Sant Sepulcre.

Els cavallers croats i els canonges locals havien de custodiar l’Església del Sant Sepulcre i l’administració del Regne. Amb la caiguda de Jerusalem en mans musulmanes el segle XII i la desaparició dels croats a Terra Santa, el conjunt de cristians minvà en les següents centúries. A partir d’Alexandre VI, els pontífexs de Roma assumiren la protecció de l’Orde, que s’expandí per Europa.

Una refundació de l’Orde

A 1847, assistim a una regeneració de l’Orde. Pius IX permeté al Patriarca Llatí de Jerusalem investir cavallers. El paper femení s’evidencià en les actuacions missioneres en pro de Terra Santa i, sota el Patriarcat de Vicente Bracco, s’instituí la branca de Dames (1888). Sota el Pontificat de Pius X, l’Orde perfilà un caràcter jurídic-pontifici i obtingué un ampli renom internacional.

El segle XX l’OESSJ continuà la cura de la fe catòlica a les escoles cristianes de Palestina i l’ajuda econòmica als cristians allà presents. Presenciem la supressió del càrrec de Gran Mestre el 1932 i la seva restauració el 1940 delegant a un cardenal de la cúria, els Pactes del Laterà (independència política de la Ciutat del Vaticà, 1929), la personalitat jurídica vaticana de l’Orde (1996), o l’establiment de la seva seu a l’església de Sant’Onofrio del Vaticà.

L’Orde a l’actualitat

L’OESSJ, sota l’esperit del Concili Vaticà II i de Joan Pau II, manté l’activitat que l’ha caracteritzat en la misericòrdia i protecció dels cristians de Terra Santa. Amb Benet XVI, s’accentuà el suport en recursos a Terra Santa causada per la divisió de la població israeliana i palestina i a la Guerra del Líban (2006).

El Pontificat del papa Francesc marcà l’Orde amb dos Grans Mestres: el cardenal O’Brien (amb un llegat de 30.000 membres dels 5 continents) i el cardenal Fernando Filoni, qui escrigué el llibre Y toda la casa se llenó del aroma del perfume. Para una espiritualidad de la Orden del Santo Sepulcro i adaptà el ritual per a celebracions entre la tradició immemorial i la realitat present. Es reafirma en el deure moral de defensar les necessitats de la fe cristiana a Jerusalem.

Enguany s’ha celebrat la Consulta a Roma (6-10 de novembre). La Consulta és el màxim òrgan consultiu del Gran Mestre, el Cardenal Filoni, que es reuneix cada 4 o 5 anys amb els Lloctinents, i aquest any amb els Grans Priors (que assisteixen espiritualment els Lloctinents), per traçar una actuació comuna per als futurs anys.

Enguany la Consulta girà entorn a la formació. Tot cavaller i dama ha de passar per un període de preparació per integrar-se a l’OESSJ i que després de la Investidura ha de continuar. “Formació inicial i continuada, pràctica i espiritual” són les paraules que el Sant Pare utilitzà al seu discurs el 9 de novembre. I es referí a “la vídua, l’orfe i el foraster” en el paper solidari i caritatiu de l’OESSJ envers els estrats més necessitats. L’assimilació de l’esperit de caritat i justícia.

La Consulta, que manifesta la multiculturalitat de la Cristiandat, es dota del verb “Compartir”: idees, opinions i fraternitat. Les misses en la seva varietat de llengües feien sentir part d’un Tot (de l’individu en comunitat al Totpoderós Déu).

Ramon Muntada, amb la pedagogia dels dibuixos de Pilarín Bayés, vol transmetre amb el seu llibre, que té el fi benèfic d’ajudar a la supervivència dels cristians a Terra Santa, la humana labor de l’OESSJ i la seva evolució històrica.

El Lloctinent de l’OESSJ per Espanya Oriental, Joan Carles de Balle, utilitza una expressió preciosa que sintetitza el sentit de l’Orde: Ajudar les pedres vives de Terra Santa, els cristians que hi viuen. Les altres pedres són les del Sant Sepulcre i les edificacions testimonis de la vida de Jesús. I avui dia cal pregar més que mai per la pau a Terra Santa i al món.