El secretari d’Estat del Vaticà, el cardenal Pietro Parolin, ha qualificat la renovació de l’acord provisional amb la República Popular Xinesa sobre el nomenament de bisbes com un “compromís imperfecte”, però ha assenyalat alguns fruits positius d’aquest acord.
El Vaticà ha explicat que ens els darrers dies s’ha completat amb èxit la segona revisió de l’acord, les negociacions del qual s’han desenvolupat en el secret més absolut. El contingut del text revisat també és secret.
En una entrevista a Vatican News, el cardenal Parolin indica tres fruits principals aconseguits amb l’acord.
El primer és que, des que es va signar el text el setembre del 2018, tots els bisbes de l’Església catòlica a la Xina “estan en comunió plena” amb el Papa i no hi ha hagut més “ordenacions episcopals il·legítimes”.
Un resultat concret és que, en la pregària eucarística de les misses, s’esmenta explícitament el Papa, ‘una cosa impensable fa anys’, diu el secretari d’Estat
El segon fruit han estat les sis primeres ordenacions episcopals que s’han fet dins de l’esperit de l’acord i segons el procediment establert, que “deixa al Papa la darrera i última paraula”.
També els primers sis bisbes “clandestins” han vist oficialitzada la seva situació i han passat a ser reconeguts com a bisbes per les institucions públiques. Aquest és el tercer fruit.
El cardenal Parolin esmenta que l’acord permet “la consolidació d’un bon diàleg institucional i cultural” amb la Xina. En el fons, però, es tracta “dels béns essencials per a la vida quotidiana de l’Església”.
Com a resultats: la validesa dels sagraments celebrats i “la certesa, per a milions de xinesos, de poder viure la fe en plena comunió catòlica, sense ser sospitosos de no ser ciutadans lleials del seu país”.
Problemes per resoldre
Amb tot, encara hi ha problemes pendents de solució: hi ha moltes diòcesis vacants i d’altres que tenen bisbes molt ancians. També hi ha diòcesis “en les quals el camí de la reconciliació, tan desitjat pel papa Francesc, està marcant el ritme”, diu Parolin.
I hi ha diòcesis en les quals, “malgrat els esforços i la bona voluntat, no és possible tenir un diàleg fructífer amb les autoritats locals”.
Aquestes dificultats exigeixen “noves passes en una relació de col·laboració que té múltiples protagonistes: la Santa Seu, les autoritats centrals xineses, els bisbes amb les seves comunitats i les autoritats locals”.
De la seva banda, el cardenal Luis Tagle, prefecte del Dicasteri per a l’Evangelització dels Pobles, també a Vatican News, reconeix que l’acord suscita crítiques.
En aquest sentit, assegura que “la Santa Seu no ignora ni minimitza les diferències de reaccions entre els catòlics xinesos davant l’acord, on l’alegria de molts es confon amb les perplexitats dels altres. És part del procés. Però cal ‘embrutar-se les mans’ amb la realitat de les coses com són”.
Per al cardenal Tagle, s’ha fet un llarg procés d’apropament al costat xinès, cercant identificar les fonts dels obstacles i dificultats històriques i trobar camins per conciliar les posicions d’una banda i de l’altra.
El purpurat relativitza el fet que, en virtut de l’acord, les autoritats civils xineses intervinguin en el procés de nomenament dels prelats. Això ha passat en altres llocs i, segons ell, sempre ha estat el resultat d’una necessitat d’adaptar-se a les particularitats locals, sense sacrificar els principis de l’Església.
El punt aconseguit, només pel que fa al nomenament de bisbes, ha estat la possibilitat de trobar “pastors bons i dignes”, que també són reconeguts per la part xinesa.