El lema per a la celebració de la Vida Consagrada convida a contemplar-la des de la seva radicalitat evangèlica i veure-la com «esperança d’un món que sofreix». El papa Francesc té un pensament entranyable quan parla de la santedat i fa l’elogi dient que li agrada veure la santedat en el poble de Déu pacient i entre altres testimonis es fixa en «les religioses ancianes que continuen somrient» (GE 7). «En aquesta constància per tirar endavant dia a dia, hi veig la santedat de l’Església militant. Aquesta és moltes vegades la santedat “de la porta del costat”, d’aquells que viuen prop de nosaltres i són un reflex de la presència de Déu, o, per fer servir una altra expressió, “la classe mitjana de la santedat”.»
«Contemplar la Vida Consagrada és projectar sobre ella una visió d’esperança que s’irradia i es fa present en els llocs on les persones passen per més necessitat».
Contemplar la Vida Consagrada és projectar sobre ella una visió d’esperança que s’irradia i es fa present en els llocs on les persones passen per més necessitat. Són els consagrats i consagrades que fan arribar aquest alè de vida a hospitals, a col·legis, a parròquies, a malalts a casa seva, a ancians, a llocs insospitats on potser ningú no sol arribar. Són esperança d’un món que sofreix, però compartint-hi amb ell el propi sofriment. Aquí no hi ha remuneració econòmica, ni cursa frenètica per aconseguir l’èxit o competitivitat professional, no! Tot és gratuïtat, entrega sense esperar res a canvi, actuant amb l’única força i credencial de l’amor. Per això, mereix el millor elogi.
Ho he escrit així en la meva recent carta pastoral: la vida consagrada és un do per a l’Església, i ho és en l’Església particular, on encara es percep més la riquesa espiritual de la seva presència evangèlica. Sempre haurem d’agrair aquest do que Déu fa a través de persones que han entregat i estan entregant tota la seva vida a servir els germans des dels diferents carismes dels quals la història és testimoni i en dona notícia constant. La vostra presència mitjançant la vida contemplativa, actius i actives en els camps de l’educació i la sanitat, especialment amb l’atenció als més pobres, entre ells els malalts, els infants i els ancians, és presència del Senyor encarnada en tantes realitats humanes que necessiten acollida, compassió, remei i acompanyament.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
