El president de la Subcomissió Episcopal per a la Família i la Defensa de la Vida de la Conferència Episcopal Espanyola, Mons. José Mazuelos, i el president del moviment Vida Ascendente, Álvaro Medina, han estat els encarregats de presentar el document L’ancianitat: riquesa de fruits i benediccions. Orientacions per a la pastoral de la gent gran.

Mons. Mazuelos ha destacat que aquest document té dos grans objectius: fer un reconeixement a la gent gran i sensibilitzar la societat sobre el descart dels ancians.

Davant la realitat que cada vegada la població anciana s’incrementa, el president de la Subcomissió Episcopal ha destacat que “els ancians porten el pes fort de l’evangelització. Els animem i els encoratgem, els hem de donar el seu espai”.

Segons el prelat, el Covid ha posat en relleu una situació que el papa Francesc denuncia constantment: la cultura del descart.

MONS. JOSÉ MAZUELOS

“Una societat que no té en compte la seva gent gran és una societat malalta i corrompuda”

Per això, ha fet una crida a no aïllar ni amagar els ancians, i ha reconegut que el Covid ha interpel·lat la pastoral de l’Església perquè a la nostra societat hi ha ancians que viuen una soledat profunda.

De fet, la soledat és el primer repte que presenta el document, que parla concretament del “drama de la soledat no desitjada”. Un altre desafiament que apareix a les orientacions és com fomentar el diàleg i la convivència entre generacions.

Joves i grans es poden enriquir mútuament / Tomás Fernández Blanco.

La pandèmia ocupa un lloc destacat en el document, que ha posat en evidència moltes mancances entre la gent gran i la necessitat que l’Església estigui a prop d’aquest col·lectiu.

Mons. Mazuelos ha subratllat que aquest document té un gran valor perquè “s’ha construït a través de gent que està treballant amb una sensibilitat especial en els diferents camps de la pastoral de la gent gran. Volem humanitzar i portar l’Evangeli al món de la gen gran, que és un cos fonamental de la societat”.

Pastoral per i de la gent gran

Álvaro Medina ha explicat que el primer que s’ha hagut de fer a l’hora de plantejar el document era establir qui era el destinatari del text: “Què és ser gran: qui per raons de la vida canvia la seva vida, quan els fills s’emancipen, quan el treball acaba i s’obre un camí nou, quan s’han perdut companys de viatge, quan apareix la sensació de soledat…”

El document contempla la pastoral des d’una doble vessant: per a la gent gran i de la gent gran.

Segons el president de Vida Ascendente, la gent gran ha de transmetre la fe.

ÁLVARO MEDINA

“L’Església està plena d’un exèrcit de testimonis de vida de fe. Aquest document ajuda a identificar-los com el que són: un tresor dins l’Església”

En aquest sentit, ha remarcat que la persona gran no és un element per descartar, ni un cost per a la societat, sinó un tresor.

Malgrat que es constata que hi ha gent gran que ja no són creients, com ha assenyalat Mons. Mazuelos, Álvaro Medina ha explicat que “s’estan formant grups nous a les parròquies, amb gent nova. La pandèmia ha posat més en evidència les mancances, la soledat, les preguntes transcendents… i això ha mogut moltes consciències i persones que estan retornant a l’Església”.

Amb la pandèmia, molta gent ha tornat a l’Església / Leider Mendoza.

El document acaba amb una sèrie de propostes i conclusions, com poden ser promoure la pastoral de la gent gran a les parròquies i diòcesis o reclamar els drets dels ancians.