Des de molt jove he pogut gaudir de la neu, aquest fenomen meteorològic que durant l’hivern cobreix de blanc els cims de moltes muntanyes del Pirineu. Per sort vaig néixer a la ciutat de Berga, on a principis del segle passat s’hi varen fer les primeres esquiades a la zona dels Rasos de Peguera, i aquest fet, va despertar l’interès per l’esquí en molts joves de la nostra comarca, i els va iniciar en la pràctica d’aquest esport.

Si bé en un principi els esquís només eren utilitzats per fer desplaçaments ràpids sobre la neu, sobretot, als països nòrdics, on també es feien servir les raquetes; quan l’esquí es va introduir a casa nostra, ja hi havia dues modalitats de competició, el nòrdic i l’alpí, i amb l’evolució dels materials (esquís i fixacions) a partir dels anys 60, es van generar un seguit de disciplines noves, que avui dia, podem gaudir amb més varietat de pràctiques i competicions.

Els esports que podem practicar en plena natura sempre són beneficiosos per al cos i la ment, i tot i que l’esquí no és un esport d’equip, en la major part de les seves modalitats, sí que ens presenta reptes, amb un seguit d’obstacles que hem de saber superar, amb el mínim de temps possible; en una cursa d’eslàlom, ens cal coordinació, perquè no hi hagi cap moviment en fals, també agilitat mental, per saber controlar en tot moment la nostra velocitat, resistència de cames i agilitat del cos, que per aconseguir-ho necessitem haver fet un bon entrenament; en canvi per a una cursa de fons, es necessita molta resistència física i saber sincronitzar bé els moviments de braços i d’esquís.

Durant molts anys anar a la neu era sinònim de ser d’una classe privilegiada, el cost del material i el vestuari eren prohibitius per a moltes economies familiars, sense tenir en compte el desplaçament, ja que a poques estacions d’esquí s’hi podia accedir amb transport públic, limitant l’accés als que tenien vehicle propi, i a tot això, calia afegir-hi encara el cost dels remuntadors, el forfait. Avui aquest esport s’ha socialitzat, i podem gaudir de la neu fent esquí de muntanya o passejades amb raquetes, amb una despesa mínima per al lloguer de material, a més, per aprendre a esquiar avui dia, gairebé totes les escoles ofereixen setmanes blanques, perquè els nens puguin fer un tast de neu.     

Practicar un esport fa que la persona se senti part de l’equip, i això, l’ajuda també a trencar barreres socials, ja que quan competim per un club manifestem un sentit de pertinença, que és compartit per la resta de membres del grup, i ens fa estar bé, el fet de sentir-nos-hi acollits.

En el món de l’esquí és molt important tutelar la persona que vol practicar aquest esport, ja que requereix d’uns moviments diferents dels que emprem quan caminem o correm, i això necessita d’un bon acompanyament en els seus inicis; quan parlem d’acompanyar en la pràctica de l’esquí ens referim a l’ensenyament, la capacitació i la integració a un esport que el facultarà per desplaçar-se amb seguretat per pendents, i també, poder esquiar en grup, gaudint dels companys i del paisatge; és a dir, que el nou esquiador l’estem integrant en la cultura i l’ambient d’un esport d’hivern.

Però no és del món de l’esquí que només vull parlar, sinó de poder gaudir de la natura i de la neu, compartint esport, excursions i companyia que ajudi persones d’altres llocs, a integrar-se en aquest ambient de muntanya, amb grups autòctons. Per als amants de la natura, però amb menys aptituds per fer esport, se’ls pot fer participar del món de la neu per mitjà de les passejades amb raquetes, que sovint solen anar acompanyades d’informació sobre la flora i la fauna del lloc que estem visitant, algunes ensenyen a saber construir iglús i també a reconèixer les diferents qualitats de la neu, per evitar accidents. El fet de participar en aquestes excursions ens obre la porta a la integració, en grups que practiquen aquest tipus de sortides a la muntanya, durant tot l’any.

Per la meva dedicació i formació en el món de l’esquí, i en les meves sortides a la muntanya, tant amb esquís, raquetes o a peu, en tots els llocs que he estat, sempre m’he sentit acollit per la natura. Pot semblar estranya aquesta expressió, però quan estem per sobre dels 2.000 metres els paisatges desprenen una màgia que ens fa sentir especials, el vent que amb la seva força fa volar la nostra imaginació, deixant gaudir la ment d’aquella pau, que només el Silenci dels Profetes pot trencar.