El preu d’aliments i habitatges creix sense parar i, en paral·lel, pugen els beneficis dels bancs. Vegem les dades:

Els guanys dels bancs han augmentat darrerament un 48%, una tercera part pel cobrament de comissions. Els interessos per les hipoteques han crescut tant que el Govern de l’Estat ha instrumentat alguns mecanismes —del tot insuficients— de contenció, perquè es preveu un fort augment de les persones i famílies que no podran afrontar-los. L’any passat el sector bancari va tancar 1.360 oficines i va acomiadar 4.800 treballadors. Des del 2008 s’han tancat 28.000 oficines i reduït les plantilles en 100.000 persones.

Malgrat l’augment del preu del diner que presten, els bancs no retribueixen el diner dels estalviadors, mentre que les mesures compromeses per atendre les persones que tenen dificultats en l’ús de les tecnologies —que són les que han permès els acomiadaments de treballadors i el tancament d’oficines!— continuen sense concretar-se, més enllà d’alguna declaració altisonant i d’algun gest menor.

 I pel que fa als aliments? El mes de gener l’augment interanual era del 16%, entre els quals els olis un 50%, la llet un 37%, els ous un 29,8%, els llegums un 23,5%, etc.

“Hauríem d’impulsar una banca pública, que limiti els beneficis escandalosos dels bancs?”

Cal recordar que l’Església catòlica sempre ha vist críticament el cobrament d’interessos. Molts dels concilis els prohibien. Assenyalem, per exemple, que el Concili de Trento els va prohibir primer als clergues i després als laics sota pena d’excomunió, declarant infames i indignes de l’eucaristia i d’enterrament eclesiàstic els usurers.

Tinguem present aquesta informació i mirem d’entendre com funciona la nostra societat. I siguem pràctics: hauríem d’impulsar una banca pública, que limiti els beneficis escandalosos dels bancs i els sous immorals dels seus directius? I propiciar governs que facin un control efectiu del preu de productes imprescindibles per a la dignitat humana, com ho són els aliments i l’habitatge?