Uns 12 diaques de l’arxidiòcesi de Barcelona i 10 candidats i aspirants, alguns amb les seves esposes, van participar el 8 de març en el recés de Quaresma 2025 organitzat per la Delegació del Clergat-Diaques amb la col·laboració de la comissió que s’encarrega de la formació dels qui s’hi preparen.

Va ser a la Casa d’Espiritualitat Maria Immaculada de Tiana (Maresme), on el sacerdot Marc Aliguer, rector de Santa Tecla de Barcelona, va dirigir la reflexió general, amb aquest títol: Créixer en esperança; viure en comunió.

El predicador va enfocar la sessió marc en la necessitat de viure el temps quaresmal com “un temps d’esperança entès no pas només com una projecció cap al futur, sinó sobretot com un present”. En aquesta línia, Marc Aliguer va invitar els presents a viure “una conversió fonamentada en l’altre, en persones que ens ajuden i ens transmeten el missatge de Crist, ja que estem fets, com a homes, per al vincle”. “Totes les circumstàncies són bones per connectar-nos amb Déu, i hem de partir del fet que la realitat és bona”, va explicar. En aquesta línia, va definir la Quaresma com “un camí de fons perquè ensopeguem amb Crist”. 

Marc Aliguer va partir de “dos elements que sovint marquen la vivència quaresmal: l’escepticisme, perquè sovint no ens creiem que Déu ens canvia la vida, i el nerviosisme, perquè pensem que cada any toca acollir una bateria de propostes que fa que acabem entristits perquè ens hi veiem sols”.

A partir de la seva sòlida formació filosòfica i humanista, el prevere va reivindicar la humanitat d’aquest temps penitencial. “Quan divinitzem massa Jesús, l’evangeli no ens sorprèn, perquè no som prou conscients que Jesús camina cap a la realitat i cap a la bondat de les coses humanes i materials”, va assegurar.

A més de qüestions relacionades amb els grans valors de l’amor, la trobada amb Crist i la superació dels nostres pecats, el rector de Santa Tecla de Barcelona va subratllar que “Crist ha de ser algú que baixi i ens il·lumini de tal manera que vegem la veritat de Déu en la seva humanitat, com un de nosaltres”.

Igualment va citar el filòsof coreà Byung-Chul Han, autor d’un llibre titulat El espíritu de la esperanza, per concloure que “hem de desesperar de nosaltres i posar l’esperança en l’altre”. Finalment Marc Aliguer va animar tots els participants en el recés a “repassar cadascú la pròpia existència per intentar detectar, amb sinceritat i amb realisme, allò que paralitza i allò que rehabilita un mateix”.

Reflexió personal i diàleg

Aquest recés de Quaresma, on van participar també el bisbe auxiliar de Barcelona Javier Vilanova i el delegat de Formació i Acompanyament del Clergat-Diaques, Josep Vidal, va incloure una llarga estona de reflexió personal en silenci, la celebració de l’Eucaristia, un dinar fratern i una estona d’intercanvi i reflexió compartida per grups.

En l’homilia de la missa, predicada pel mateix Marc Aliguer, el sacerdot va recordar que cal distinguir contacte i relació, perquè són dues paraules que descriuen coses ben diferents”, i va reivindicar la bondat de “la relació perquè, a més d’intercanvi, hi ha un vincle”. En aquest sentit, va posar l’exemple del relat de les temptacions de Jesús per assegurar que “no hi ha en cap moment la possibilitat d’una vinculació del dimoni amb Jesús ni que es faci amic de Jesús, perquè li hauria de canviar la vida”. 

Aliguer va animar els participants en el recés a conrear “una veritable relació de vincle que va molt més enllà del contacte”. En aquesta línia, va alertar davant el perill “d’una certa al·lèrgia de cadascú a l’altre, perquè vivim sols i aïllats, en contacte amb moltes persones però sense vincles amb ningú”. Igualment va lamentar que “sovint focalitzem tot, des que ens despertem al matí, a la nostra pròpia voluntat i sense tenir en compte l’altre”.

Com a conclusió, el predicador va expressar el seu desig “que la Quaresma no sigui un desgast d’energies amb propòsits bons, sinó una petició constant en què ens vinculem amb les coses, assumint aquest vincle des de la pròpia feblesa”. Va concloure que, “si mantenim una distància amb tot, veiem que no necessitem Crist i caiem en el veritable pecat, que és el de no tenir ganes que ell assumeixi totes les nostres dimensions”. 

I al final de l’Eucaristia, el bisbe Javier Vilanova va invitar tothom a “concretar l’actitud de buscar Déu en vivències de la vida”. L’auxiliar de Barcelona va recordar que “tots han d’estudiar i aprofundir, també els diaques, amb la formació permanent, que cal cuidar”. A més, va reivindicar “la dimensió de família que tenen aquestes trobades de grup, ja que intentem entre tots estrènyer els llaços, també els que tenim a l’arxidiòcesi de Barcelona caminant junts”.

Javier Vilanova va animar també a “encomanar la il·lusió, ja que fa un bé molt gran compartir una trobada com la d’aquest recés”. També va recordar algunes situacions de malaltia que es donen en aquest moment entre diaques i aspirants, així com en les seves famílies. Finalment el bisbe va assegurar que “l’Església està molt viva, perquè Déu fa que això sigui així mitjançant els diaques i tots els participants en el recés”.