La inauguració de curs de l’Ateneu Sant Pacià(erigit el 2015), tal com foren durant anys les de les facultats de Teologia(des de 1968) i de Filosofia (des de 1988), és l’acte acadèmic més rellevant del’Església catòlica a Catalunya, amb la presència habitual de tots els bisbescatalans, molts superiors religiosos, autoritats acadèmiques i civils,professors, seminaristes i alumnes. En aquest context fou significatiu el gestdel cardenal Omella de cedir la presidència de l’eucaristia a l’arquebisbe de Tarragona,Mons. Joan Planellas, que fins al curs passat fou degà de la Facultat deTeologia de Catalunya. L’arquebisbe Planellas, que és un reconegut acadèmic,conciliar i rigorós, des del començament del seu pontificat ja va apostar perun camí més sinodal de les diòcesis que fan camí a Catalunya i de les qualsTarragona és la primada.
Especial interès desvetlla sempre la lliçó inaugural,que enguany fou a càrrec del Dr. Albert Viciano Vicente (Castelló de la Plana,1956), patròleg i filòleg, i que va versar sobre «Arguments teològics en lacontrovèrsia iconoclasta dels segles VIII i IX a l’Imperi Bizantí.» El Dr.Viciano en va treure, entre d’altres, una conclusió fins a cert puntsorprenent: «La iconoclàstia fou una reforma fallida de l’Església. Els emperadorsbizantins iconoclastes van fracassar totalment en el seu projecte, perquè lareforma eclesiàstica que ells van promoure i imposar a la força no comptava ambel suport de bona part del poble cristià ni del monacat.» I prosseguí ambrotunditat: «Una clara lliçó se’n pot traure per als interessos de l’AteneuUniversitari Sant Pacià que durant tres cursos acadèmics (març de 2017, febrerde 2018 i febrer de 2019) va organitzar tres simposis internacionals sobre“Reforma i reformes de l’Església”. Sempre que es vulgui tirar endavantqualsevol projecte reformador de la vida eclesial, s’ha de comptar amb elconsentiment del poble fidel (sensus fidelium) i s’ha de dur a terme, per tant,amb una pedagogia catequèticament convincent.» Un repte que va recollir espontàniamenti pública el cardenal Joan Josep Omella, que presidia l’acte i que en les sevesparaules finals es va centrar precisament en la caritat pastoral. Cal dir quela lliçó del Dr. Viciano fou llargament aplaudida.
