El claustre de l’església de Sant Pau del Camp de Barcelona acull fins dissabte 17 de juliol una exposició amb 24 escultures, les guanyadores del segon Concurs Internacional d’aquest art, organitzat per l’Institut Català de Recerca en Escultures (ICRE) per promoure la creació escultórica, enguany amb el tema del “silenci”. L’acte inaugural de la mostra es va fer el 17 de juny passat al mateix temple romànic del barri del Raval, juntament amb un concert de música barroca interpretat per la soprano Christina Köch, el trompetista Cèsar Femenia i l’organista Lluís Avendaño. La mostra encara es pot visitar aquesta setmana, concretament dijous, divendres i dissabte, de 4 a 8 de la tarda. Jorge Egea, president de l’Institut Català de Recerca en Escultures (ICRE), ha destacat aquest dimarts, en l’espai Temps de diàleg de Ràdio Estel, la gran expressivitat i diversitat de les obres.
Aquesta exposició d’escultures sobre el silenci inclou principalment formes humanes i de rostres, com també altres elements. Dins el missatge relacionat amb el silenci, que té clares connotacions espirituals interreligioses, com definiria les peces que s’hi mostren? Quins elements comuns presenten?
Aquestes peces han estat el resultat d’una selecció dins un concurs internacional d’escultura convocat per l’ICRE. Hem buscat el tema del silenci perquè és prou espiritual i ampli, tenint en compte els temps que vivim, per poder ser interpretat des de multitud de tècniques i estils al voltant de l’escultura. El visitant que s’acosti a la mostra podrà veure des d’escultura de formes abstractes fins a figurativa, passant per videoinstal·lació. És un recorregut per les diferents estètiques que conviuen en l’escultura contemporània.
En general, com creu vostè que es pot transmetre la idea de silenci i d’espiritualitat a través de formes escultòriques?
Els escultors tenim sempre l’obligació de donar un cert esperit a la matèria, per exemple la fusta, l’argila, la pedra o el bronze. Per molt bonica que sigui, necessita la creació artística. Aconseguir això és la lluita dels artistes. Hi ha autors que han treballat la figura humana, des de la placidesa o la meditació i la presència mateixa, i altres han optat per les formes orgàniques, les figures geomètriques o creacions purament abstractes, com el pas del moviment de la llum sobre una roca i una columna que sustenta l’existència, aquests últims guanyadors dels dos primers premis. Cada artista té aquesta llibertat, i això és la diversitat.
El missatge d’aquesta exposició té alguna seqüència que permeti interpretar les obres i el conjunt de la mostra?
No. El jurat ha estat molt independent a l’hora d’escollir en base a la qualitat artística de les peces. Cadascuna és independent, tot i que el fet mateix de trobar-se unides per aquesta línia argumental, i també perquè es troben en un mateix indret, com és el claustre de Sant Pau del Camp, que evoca aquest missatge, crea una harmonia entre peces molt diferents entre elles.
Ens pot explicar què és i què fa l’Institut Català de Recerca en Escultures?
És una associació sense afany de lucre que va néixer per difondre i estimular la creació escultòrica. Bàsicament està constituït per escultors i historiadors de l’art, com també per algunes persones que altruistament ens ajuden amb petites aportacions mensuals, com fem tots els socis. Amb aquest esforç, aconseguim crear una idea de col·lectiu. De vegades, aquesta sensació dels artistes treballant independentment i amb solitud, a l’estudi, fa necessari en el camp de l’escultura aquest suport mutu principalment per fer aquests muntatges expositius que, donades les dimensions de les obres i les dificultats dels materials, tot és més fàcil. Vam voler que la recerca fos una dimensió fonamental, també a nivell teòric i acadèmic, no només pràctic. Convidem mensualment crítics d’art, historiadors i comissaris d’exposicions que ens fan xerrades sobre diferents temes escultòrics.
Com està actualment l’escultura com un art molt antic i alhora sempre obert a la innovació?
D’una banda, és un art una mica oblidat de vegades, per les pròpies institucions. La pintura és més fascinant per al públic en general, perquè l’escultura és més difícil i necessita més ajuda per poder-se executar. D’altra banda, però, estem en un moment de molta creativitat i en què les noves tecnologies digitals estan ajudant els escultors a desenvolupar projectes tridimensionals, perquè és un art molt viu i molt present.
És difícil expressar el silenci a través de manifestacions artístiques visibles?
Precisament en aquesta dificultat, és on es pot gaudir més, perquè cada persona fa una interpretació diferent sobre el concepte del silenci. Cadascú, quan observa una escultura, té una visió subjectiva. D’una mateixa peça, cada persona en fa una lectura nova.
