Els fulls dominicals són una font per conèixer la història de l’Església catalana des de finals del segle XIX fins avui. En plena pandèmia, es va escaure el 130 aniversari del Full Dominical de Barcelona fundat l’Advent del 1890 per Josep Ildefons Gatell (1834-1918) rector de Santa Anna de Barcelona —historiador, oposat a l’integrisme— que va crear el seu propi full parroquial. La iniciativa es va estendre a la veïna parròquia de la Concepció i, en pocs anys, a d’altres parròquies i centres de culte: Santa Maria i el Carme de Badalona (1892), Sant Josep de Badalona (1903), Vic (1907), Calella (1909), Cervera (1917), així com a d’altres diòcesis catalanes i espanyoles. Gràcies a l’empresari Leo Harmel, la iniciativa es va escampar a França a Bèlgica i a Itàlia.
A Barcelona, als inicis, l’entitat propietària era l’Obra de Bones Lletres i en tenia cura l’Associació d’Apostolat Popular. A Vic el fundador fou el venerable Torras i Bages, costava un cèntim i contenia el santoral, una breu biografia del patró de la setmana, l’evangeli del diumenge, l’explicació d’un punt de catequesi i una secció de pensaments, informacions i màximes. El 20 d’abril del 1919 va sortir el primer número de la Fulla Dominical de Girona per evitar que les parròquies anessin fent el seu propi full a partir de publicacions alienes a la diòcesi, que s’editaven principalment a Barcelona o a Vic, que oferien uns textos comuns i que deixaven la darrera pàgina lliure perquè aquelles parròquies que ho desitgessin hi poguessin posar les seves pròpies notícies i activitats; algunes, fins i tot, hi posaven la seva pròpia capçalera.
Al postconcili, el 1971 el Full de Tortosa es va unir al de Barcelona. El 1973 Vic i Solsona es fusionaren amb pàgines comunes i pròpies de cada bisbat i, el mateix any, Lleida, Menorca i Mallorca s’uniren al de Barcelona. Tarragona ho feu el 1977.
Ràdio Estel va començar a emetre el 1994 gràcies a Mn. Francesc de P. Sala Arnó, administrador del Full de Barcelona, que havia creat un fons propi per si un dia hi hagués un boicot general de les parròquies, la fulla pogués continuar sortint gratuïtament durant un any. Potser la publicitat més efectiva del Full fou la que va fer un dia el periodista Mikimoto, mostrant-lo a la pantalla de TV3, aconsellant que tothom el comprés, perquè deia que era més lleuger que qualsevol dominical.
Avui, també Terrassa i Sant Feliu tenen la seva pròpia fulla. Els fulls parroquials, interparroquials, arxiprestals i diocesans, publicacions humils, de proximitat, que també es difonen digitalment, continuen prestant un bon servei, malgrat la gran davallada de la premsa escrita. Són la plataforma setmanal de comunicació dels laics amb els bisbes, preveres i religiosos que estan al seu servei.
