El matrimoni Miquel Baraut i Alfonsina Obiols, de Can Roca del Vilar de Cabó, o Vilar d’Organyà, va tenir
nou fills: tres sacerdots i un coadjutor salesià (Tomàs, Lluís, Pau i Joan) i dos preveres benedictins monjos a Montserrat (Maiol i Cebrià). Tots destacaren per la seva tasca religiosa. Potser el més petit, Francesc d’Assís, Cebrià Maria en religió, nascut el 21 de maig del 1917, és el més conegut. A Montserrat des dels deu anys, el parèntesi de la guerra el portà a Alemanya i a Roma. Va ser ordenat prevere a Montserrat el 1941, on dirigiria Analecta Montserratensia i retornaria Roma per tal de completar estudis després de la guerra mundial.
Cebrià Baraut, historiador i escriptor, va ser professor a Montserrat i després a la Universitat de Barcelona,
membre de l’IEC i de prestigioses entitats acadèmiques. A partir del 1963 passaria llargues temporades a la casa andorrana de la comunitat i el 1977 es constituïa, al bisbat d’Urgell, la Societat Cultural Urgel·litana, que l’any següent editaria la revista científica Urgelia; ell en dirigiria catorze volums.
La bibliografia dels estudis del pare Cebrià Baraut és extensíssima. Entre els seus nombrosos treballs, hi
ha el 1962 la primera història del santuari del Miracle. Treballador incansable fins al darrer moment, va morir a Montserrat el 8 de juny del 2003.
Si en Cebrià era el petit, el germà gran era en Tomàs, nascut el 1888. Ingressà als salesians, arribà a provincial de la congregació en uns moments —meitat del segle XX— de gran expansió per tot Catalunya. Deixà un grat record arreu, però especialment a Girona, on té una plaça dedicada a la seva memòria. Morí l’any 1987.
Maiol, l’altre benedictí i montserratí, també passà molt de temps a la casa andorrana d’Engordany, en els
anys més durs de la guerra. Portava la correspondència montserratina a través d’Andorra per eludir la censura. També va ser un destacat especialista en filatèlia; organitzà les colleccions del monestir i aplegà una important col·lecció internacional de segells sobre sant Jordi.
Podríem continuar parlant dels altres germans Baraut-Obiols, però potser cal esmentar un fet insòlit a la mateixa família. El dia de Crist Rei del 1968 es va aplegar bona part de la família (germans, cosins, oncles,
nebots…) per celebrar una eucaristia al temple del Sagrat Cor del Tibidabo. En aquells moments la família
tenia vint-i-quatre sacerdots, tres coadjutors salesians, vuit religioses, tres estudiants de teologia i cinc seminaristes; un veritable planter de vocacions.
A part dels germans Baraut-Obiols preveres, hi concelebraren els cosins Marcel·lí Ubach Baraut, llavors rector d’Alcarràs; Josep Balaguer Obiols, canonge de Solsona; Joan Campà, rector d’Altron, o Nemesi Marquès, catedràtic a la Seu.
