Milers de famílies acumulen un deute milionari per la pobresa energètica. Per fer-hi front, Generalitat, administracions locals, entitats socials i Endesa han arribat a un gran pacte per eixugar aquest deute. És un acord “històric” que el conseller d’Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, i el d’Empresa, Ramon Tremosa han anunciat aquest dilluns. Amb aquest pacte, s’eixugarà el deute de 35.500 famílies. Els gairebé 39 milions d’euros acumulats per milers de famílies des del 2015 els pagaran la companyia, la Generalitat i administracions locals. El pacte no només ha de servir per solucionar el deute, sinó també per protegir els drets de les famílies de cara al futur, segons han explicat les mateixes administracions. Luis Miguel Luna, adjunt a la Presidència i cap de Comunicació de Càritas Catalunya, ha valorat aquest dilluns molt positivament la notícia, en una entrevista al programa El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel.

És un acord històric que valorem de manera molt positiva. És també el final d’un moment important, perquè la famosa llei del 2015 s’havia de complir però va tenir el rebuig de bona part de les empreses subministradores i fins i tot l’oposició d’alguns grups polítics a una part del seu articulat. Tant de bo aquesta bona notícia protagonitzada per la companyia Endesa es generalitzi amb altres empreses del sector energètic!

La llei deia en principi que les famílies que no poguessin costejar el preu de l’energia es podien posar en contacte amb Serveis Socials perquè, en un document, es reconegués que aquestes persones no podien fer front a les despeses. Amb aquest escrit, les companyies energètiques no podien tallar la llum, cosa que era fonamental. El que ha passat, però, és que ha costat que sigui així. S’han acumulat els tràmits durant tota la pandèmia perquè, evidentment, molts serveis municipals s’han vist col·lapsats i bona part d’ells fins i tot van tancar barraca. Només l’atenció es podia fer telemàtica o telefònica. Coneixem les grans dificultats que han tingut milers de persones amb necessitats com aquestes en molts municipis catalans i veien les línies col·lapsades o no tenien accés a internet.

Sí. Aquesta és una pràctica que es fa des de fa molts anys. No és pas d’ara. Tenim un programa de cobertura de necessitats basiques que desenvolupen totes les Càritas diocesanes de Catalunya. L’acció servia tradicionalment per suport a la compra d’alimentació, al pagament de lloguer d’habitacions o pisos i, a partir d’aquí, es van anar incorporant altres serveis, com ara medicació, i es va produir un increment notable de pagaments de factures de llum, gas i aigua. Moltes persones no podien fer-ne la cobertura. Ens hem trobat aquests anys, sobretot l’últim per la pandèmia, gran quantitat de famílies havien de pagar el lloguer perquè no els fessin fora. I un cop assumit això, anaven pagant l’alimentació i els qui podien, els subministraments bàsics.

Hi ha diverses vies. Una és que, davant de situacions d’extrema necessitat i màxima urgència, els grups polítics facin un esforç per consensuar lleis i reglaments que beneficiïn la majoria de la població, sobretot la més vulnerable. Es tracta que hi hagi aquesta voluntat política. A més, cal que existeixin polítiques més socials tant a Catalunya com al conjunt d’Estat espanyol. Està molt bé disposar de la llei de Dependència, de la Renda Garantida de Ciutadania i de la iniciativa de l’Ingrés Mínim Vital del govern central, però hi ha d’haver al darrere dotació pressupostària i que s’hi aboquin recursos. Encara avui, tot i estar vigent la Renda Garantida de Ciutadania, magnífica iniciativa que tenim a Catalunya des del 2017, moltíssimes famílies catalanes estan esperant la resolució dels seus expedients, de les seves demandes. L’Ingrés Mínim Vital s’ha posat en marxa però sense la logística necessària per agilitar realment l’atenció als qui el demanen.