«Els problemes que sovint ens preocupen, nosolen ser els problemes reals. Darrere del problema aparent hi sol haver sempreel problema autèntic, palpitant, intacte. Les solucions que donem als problemesaparents són sempre del tot inútils, perquè també són aparents. I és així comanem de falsos problemes en falsos problemes, i de falses solucions en falsessolucions. Destruïm la punta de l’iceberg i creiem que ens hem alliberat del’iceberg sencer.» Aquestes lúcides paraules del sacerdot i escriptor Pablo d’Ors(Biografia del silenci, 2012), són útils per situar en context els problemesque travessem a Catalunya des de fa anys. No es pot treure mai un text decontext. Els problemes polítics reals han de tenir solucions polítiquesrealistes. Des de la geopolítica, Catalunya és una balconada a la Mediterrània,en una península estratègica, escrutada i cobejada per interessos econòmics deles potències que superen els conflictes partidistes, sovint de curta volada.Només des d’aquesta perspectiva es poden interpretar els dolorosos aldarullsque hem viscut als darrers mesos a la nostra terra.
També a l’hora d’intentar resoldre o corregiraquells aspectes que atenyen les nostres comunitats cristianes cercant unamajor fidelitat a l’Evangeli, cal un discerniment lúcid. Sovint quedemempresonats per qüestions ínfimes, internes, clericals, i no ens adonem deldesafiament religiós i cultural que representa la pluralitat creixent de lesnostres ciutats i pobles, els nous models de convivència que emergeixen, elsmoviments socials que s’obren pas, la cultura d’una societat en xarxa, lesnoves vivències de l’espiritualitat.
El Primer Pla d’aquest número de CatalunyaCristiana està dedicat a la reconciliació. I aquest setmanari iniciarà amb elnou any la secció «Bastir ponts»: diversos autors des de diversos angles(espiritualitat, teologia, Església, cultura, política…) apuntaraniniciatives i pràctiques que puguin ajudar a construir nous relats i vies desortida al conflicte sociopolític que estem vivint. Es tracta de contribuir auna cultura de la pau i de la convivència.
D’Ors —net del conegut filòsof i un delsautors que participarà a la nova secció esmentada— continua dient en el seuassaig: «Per molt gran que sigui el nostre iceberg només és aigua. Tan sols caluna font de calor prou potent perquè es vagi desfent. El gel sempre es desfàamb l’escalfor. Si l’iceberg és molt voluminós trigarà molt, però s’acabaràdesfent si mantenim activa i propera la font de calor.» I en concordança, a lanadala cantem: «l’Amor d’un Déu que neix els cors desglaça.» Només si ensatansem a aquest Amor, si en som instruments, serà possible desfer elsicebergs. Bon Nadal!
Addenda:
La imatge de la portada de Nadal és obra de l’artistaGoretti Pomé. Com explica ella mateixa, la imatgevol ser un espai interior on retrobar-se un mateix, alhora que universal, ontothom es pot trobar. El cercle és esperit de perfecció, de Déu, i recull elfet central de la imatge: el naixement de Jesús. A sota hi ha una patena i asobre hi passen unes línies connectades per dos extrems amb dos mons, que volensimbolitzar el diàleg. Enmig, els ponts de diàleg. El text vol evocar laimportància que hem de donar a l’altre perquè el diàleg sigui possible. Leslínies blanques en moviment són la força, la transcendència, Déu. El fons és unblau-gris turquesa, que vol evocar l’Esperit, també la boira espessa, el vent,la nit, l’hivern… La imatge encercla un espai de recolliment id’interioritat.
