La preparació al matrimoni ha estat un dels reptes pastorals en què s’hi han implicat matrimonis fent costat als preveres, assumint aquesta tasca parroquial amb generositat. Ho han fet oberts a l’entorn i escoltant els anhels de les parelles que demanen el matrimoni.
No és cap secret que avui, qualsevol situació pot ser pretext per trencar el lligam matrimonial. Els avenços tecnològics que potencien i manipulen la “sensibilitat” han aconseguit fer de la satisfacció del “desig” un objecte de consum, al marge de qualsevol consideració ètica o moral. També de la sexualitat humana se n’ha fet objecte de consum, desvirtuant-ne la seva bellesa i profunditat. L’entorn marcat per un afebliment de la maduresa humana, una obsessió per l’autoreferencialitat lluny de cap compromís i una precipitació irreflexiva en la presa de decisions demana repensar l’acompanyament de les parelles que demanen el casament.
El papa Francesc, convençut que l’anunci cristià relatiu a la família és veritablement una bona notícia, ha impulsat la proposta d’uns itineraris catecumenals que abasten des de la preparació remota fins als primers anys de la vida matrimonial, vista la necessitat d’evitar la proliferació de matrimonis nuls o inconsistents que s’enfonsen en poc temps, i que porten a deixar de creure en la vocació a l’amor, inscrita per Déu mateix al cor de l’ésser humà.
Això ha comportat un replantejament a fons de la preparació al matrimoni. No es pot fer de manera precipitada i, per ser realista, s’ha de fer atenent les pròpies capacitats i la millor manera d’ajudar les parelles de passar del “casament” a una “vida matrimonial” que respongui a la vocació a l’amor que han sentit.
Gairebé arreu la preparació al matrimoni s’ha fet tenint en compte el que en els itineraris es considera la preparació immediata al casament. Uns ho fan partint de la relació de parella per ajudar a descobrir les exigències d’un amor que vol créixer i que apropa a l’experiència de l’amor de Déu, per a viure’l i celebrar-ho; d’altres es basen en l’anunci del missatge cristià centrats en el “primer anunci”, passant de puntetes o donant per bons els coneixements de les parelles sobre la vivència del llenguatge del cos. Aquí hi ha un treball seriós que no es pot descurar, perquè la gràcia s’encarna en la natura i, aquesta, cal conèixer-la mínimament per viure una relació alliberadora, expressiva i que faci créixer humanament. Som un tot que s’expressa en diverses dimensions però que no es pot disgregar.
També el CPM es dedica a la preparació immediata i, en els diàlegs prematrimonials, es vol acompanyar les parelles en la descoberta de la fondària de la relació que han establert, fent atenció a totes les dimensions de la persona, ajudant-les a discernir a la llum de l’Evangeli els valors fonamentals de la seva vida, la presència del Senyor que els acompanya, i els elements per superar les crisis, fent de la vida de família una experiència reeixida, sagrament de l’Amor de Déu enmig del món.
