Va ser al segle IV quan l’Església va establir aquest període de preparació de 40 dies per a la Pasqua, amb tantes analogies amb el desert: per la pròpia experiència de Jesús, que els evangelis situen entre el seu baptisme (i la seva Epifania interna, per dir-ho d’alguna manera) i l’inici del seu ministeri, i també per l’experiència col·lectiva del poble d’Israel, que quan per fi va ser lliure, abans de gaudir de la terra promesa, va haver d’interioritzar, de discernir… durant quaranta anys!
La intuïció primera, un trasbals intern per l’amor de Déu i per l’anhel de llibertat, ve seguida d’un espai per pair i pensar com es concretarà tot això. I aquest exercici intern, de sentir-nos estimats i cridats a viure amb intensitat la Pasqua de Jesús, és el que fem cada any amb la Quaresma.
Els diumenges de Quaresma fan un mateix camí amb itineraris diferents. El diumenge I, en tots tres cicles, escoltem l’estada de Jesús en el desert amb les temptacions que hi va viure, que són les mateixes que probablement ens roseguen a nosaltres: el poder, el prestigi, la riquesa. En el diumenge II ens aproximem a aquesta experiència de plenitud que és la transfiguració. Però en els diumenges III, IV i V, el camí es bifurca segons el cicle litúrgic.
En el cicle A, que és el d’aquest any, els evangelis triats van encaminats a guiar els catecúmens cap al Baptisme que rebran la nit de Pasqua. Tres textos de Joan (no pas de Mateu) en són les fites: la samaritana (Joan 4,5-42); el cec de naixement (Joan 9,1-41) i la resurrecció de Llàtzer (Joan 11,1-45).
En el cicle B, aprofundim en el sentit de la mort de Jesús, també amb textos de Joan: Jesús ressuscitat és el nou temple (Joan 4,5-42) i no pas els llocs “sagrats” de mercadeig; Déu envia el seu Fill al món per salvar-lo (Joan 3,14-21) i l’analogia del gra de blat colgat que, mort, donarà fruit (Joan 12,20-33).
En el cicle C, se’ns crida a la conversió, s’anuncia la misericòrdia de Déu. Amb la torre de Siloè i la figuera que no dona fruit (Lluc 13,1-9), amb el fill pròdig (Lluc 15,1-3.11-32), i amb la dona adúltera (Joan 9,1-11), un text de Joan que molts estudiosos atribueixen a Lluc.
Tots tres itineraris conflueixen en el darrer diumenge de Quaresma: el diumenge de Rams, on condensarem tot el que hem viscut al desert amb la lectura de la Passió de Jesús, segons l’autor que toqui en cada cicle, mentre que Divendres Sant, el relat de la passió de Joan es manté cada any. Diuen que el diumenge de Rams integra dues tradicions: la de l’Església de Jerusalem, que recorria cada any l’itinerari de Jesús els dies propers a la Pasqua i que, per tant, refeia l’entrada de Jesús a Jerusalem amb la processó de Rams, i la de l’Església de Roma, que llegia sempre la Passió.
