És quasi un tòpic afirmar que cada vegada mésles responsabilitats pastorals estaran en mans dels laics, però ja és unarealitat: al Primer Pla d’aquest número, presentem testimonis de seglars queparticipen del carisma de diverses congregacions religioses, que encomparteixen la missió, que exerceixen la responsabilitat de les seves obres ique, a poc a poc, van essent el seu relleu natural al capdavant d’apostolatsque fins ara eren reservats a persones consagrades. El P. Màxim Muñoz, fins fapoc president de la Unió de Religiosos de Catalunya, afirma que aquests laics«troben en els carismes religiosos una forma concreta de viure la fe».
Els religiosos, en cert sentit, són l’avançadade l’Església, caldria, doncs, preguntar-nos si a les diòcesis catalanes es viuun fenomen paral·lel. Observem-ho: a la majoria de les parròquies laparticipació dels laics ha anat creixent: des de fa anys són presents en lespreparacions dels sagraments, en la catequesi, a Càritas, als despatxosparroquials, als consells pastorals… els seus rectors els deleguen diversosministeris. El seu ajut, sovint, és imprescindible. El bisbe pot encomanartambé una participació en l’exercici de la cura pastoral d’una parròquia a unapersona que no tingui el caràcter sacerdotal o a una comunitat (cf. CDC,517:2). Avui ja hi ha seglars, homes i dones per a la cura pastoral deparròquies i centres de culte arreu de Catalunya. En els darrers anys hem vistcom els bisbes han confiat a dones responsabilitats curials de cancelleres idelegades episcopals. Cert que no sempre hi ha unanimitat interna en aquestasinodalitat (caminar plegats, treballar en equip): els canvis a l’Església sónlents i les inèrcies arrelades. Però un cop d’ull a les comunitats cristianesde bona part d’Europa i d’altres indrets del món ens ha de fer reflexionar imillorar aquesta generosa cooperació: molts laics ja es formen en els institutssuperiors de ciències religioses, però aquesta formació s’ha d’intensificar iestendre més. La gran majoria de seglars són voluntaris, però el voluntariats’ha de saber acompanyar i s’ha d’equilibrar amb professionals retribuïts. Aixís’enforteix la missió de l’Església.
Un bisbe d’una diòcesi catalana, al començament delseu pontificat, anuncià a un grup de preveres: «S’acaba l’esquema d’unrector/una parròquia: el futur seran unitats pastorals formades per laics,preveres, religiosos treballant plegats.» Un bon desig que no hauria de quedaren paraules.
