La qüestió climàtica és un tema que cada vegada preocupa mésla població. En els últims anys som més conscients de l’impacte que l’activitathumana té sobre el planeta. Si bé és cert que la Terra sempre ha tingut cicles decanvi en el clima, sembla prou clar que l’home accelera i modifica aquests processos.La consciència ecològica va amarant a poc a poc la nostra vida.
És indispensable comprendre que la naturalesa no és una cosadiferent de nosaltres; que no la tenim davant només per al nostre ús i gaudi.L’home és naturalesa, estem fets de la mateixa matèria que el paisatge que ensenvolta. Per tant, el destí de la naturalesa i el nostre estan entrellaçats. Noens podem aïllar del que li passa al planeta perquè, tard o d’hora, reverteixsobre nosaltres.
Els catòlics podem aportar la nostra fe, la nostracosmovisió cristiana, al problema del clima. Com a Església, no ens pertoca anosaltres entrar en els detalls de com cal afrontar el tema en l’àmbit tècnic.En canvi, podem introduir una visió creient del que significa que tota larealitat ha estat creada per Déu. Els Pares de l’Església i, fins i tot, autorsmedievals posteriors, tenen un gènere teològic anomenat hexameron. Es tracta detractats que comenten els sis dies de la creació. Són uns textos tremendamentsuggeridors, que ens ajuden a desentranyar els secrets del relat de la Creació,així com la relació que tenen amb el misteri de l’home i de Jesucrist. El monjoLluc Torcal i el biòleg ambiental Josep Maria Mallarach reflexionen en aquestaclau interpretativa. El Catecisme, per la seva banda, ens recorda quetradicionalment hi ha dues vies d’accés a Déu: els cosmos i l’home. La cura dela creació, per tant, forma part de la nostra missió evangelitzadora, perquè ésimportant salvaguardar la bellesa de tot allò creat per ajudar els nostresgermans a descobrir-hi el creador.
Finalment, la cura de la creació és una bona ocasióper estrènyer llaços amb els germans ortodoxos, per als quals la vidaespiritual està fortament vinculada a la contemplació de l’obra de Déu. Lareflexió sobre el clima és necessària per a l’home d’avui; el descobrimentteològic sobre la creació és una ocasió per al diàleg ecumènic. Centrem-nos coma Església en aquest últim i deixem als experts ocupar-se del primer.
