Aquest mes de setembre iniciem a Montserrat les festivitats dels mil anys de la fundació del monestir. Commemorem que l’abat Oliba, abat de Ripoll i bisbe de Vic, envià un grup de monjos a constituir una petita comunitat dalt d’aquesta muntanya santa. Les celebracions del Mil·lenari s’allargaran fins al 8 de desembre del 2025, de manera que durant aquests quinze mesos tothom pugui participar d’aquesta gran efemèride.
Evidentment, hi ha moltes activitats organitzades, però en el fons, tot el que es faci està pensat per parlar de valors, de valors cristians. El lema que hem desenvolupat per al Mil·lenari vol ser un element representatiu d’aquests valors. La nostra reflexió ha estat: què pot aportar la vida monàstica a la societat del segle XXI? I no hem volgut pensar només en els monjos, en la vida monàstica o en la vida religiosa, sinó que hem volgut pensar en tothom, en els nostres contemporanis, en els homes i dones d’avui, també en tota la comunitat educativa de l’Escola Cristiana.
És així que hem partit de la famosa síntesi de la Regla de sant Benet, l’ora et labora, i l’hem ampliat a partir de l’experiència de vida benedictina, especialment la viscuda a Montserrat al llarg dels darrers deu segles. És així que proposem el següent lema: Ora. Lege. Labora. Rege te ipsum. In communitate.
Ora. Fa referència a la pregària, és clar. A la necessària obertura de tota persona vers el transcendent. A la convicció que l’autèntica raó de viure i l’autèntica felicitat es troben en Déu.
Lege. Literalment fa referència a llegir, però vol englobar un concepte més ampli, el de la cultura i el de la reflexió. Cultura com allò que ens fa créixer com a éssers humans i que ens dona eines per viure amb llibertat i esperit crític i constructiu.
Labora. Treballar, sí. Però treballar bé. Treballar amb esforç, amb disciplina, amb la intenció de fer les coses ben fetes. Amb la idea que les coses importants d’aquest món requereixen posar-s’hi.
Rege te ipsum. Governa’t a tu mateix. Una regla que procedeix d’una antiga tradició filosòfica i que ja els primers monjos van fer seva. Conèixer-se a si mateix per saber conduir la pròpia vida. Ser lliure per viure coherentment amb els propis principis i les pròpies conviccions.
In communitate. Fonamental. Perquè els cristians no vivim sols, vivim en comunitat. L’autèntic sentit cristià de la vida només s’assoleix quan entenem que vivim amb els altres i per als altres.
Són cinc elements de reflexió que des del monestir proposem a la societat, i que ens agradaria que ens ajudessin a ser cada vegada millors persones i millors cristians.
