El XLIV Congrés internacional de Pueri Cantores ha tingut lloc del 28 de desembre a l’1 de gener sota el lema “Et in terra pax”. Hi han participat quaranta-tres persones de la federació catalana, acompanyats per la seva presidenta, Ester Lara; els directors Jordi Picorelli i Mercè Miró; el consiliari, Mn. Jaume Gené, i Mn. Josep Monfort, rector de Granollers.

El congrés s’obria a l’Aula Nervi amb l’entrada dels presidents de cadascuna de les federacions, un cantaire i la seva bandera. El compromís era ferm des de l’inici: esdevenir ambaixadors de pau, cantar l’amor de Déu amb tot el cor i amb tota l’ànima i esdevenir constructors de justícia i de pau. Al caire festiu també s’hi anaven afegint alguns de més emotius, com quan el cant del Noi de la mare ressonava per tota l’aula de Pau VI, interpretada pels quatre mil cantaires.

L’endemà, cada federació s’aplegava amb els seus cors per celebrar l’eucaristia. Des de cada església s’elevava una bonica simfonia de pregàries, cultures i cants ben diversos. Els catalans vam fer-ho a l’església de Jesús i Maria del Corso, dels pares agustins. Tots aquests dies, el cant obre portes i la simpatia ho fa tot més fàcil. Quina alegria l’acollida d’aquesta petita comunitat del Corso!

Un dels actes més rellevants del Congrés internacional de Pueri Cantores va ser la pregària per la pau

A la tarda, un dels actes importants del congrés: la pregària per la pau. La bellíssima basílica de Santa Maria del Trastevere, amb la col·laboració de la Comunitat de Sant’Egidio, acollia per torns la pregària de tots els infants, joves i acompanyants. Seguint les notes de l’Adeste fideles, els cors s’anaven aplegant i pregant amb el cant i el cor, l’himne del congrés: “Et in terra pax, ad Te supplicamus, Pater, dona nobis pacem” (“I a la terra pau als homes, et preguem Pare, concediu-nos la pau”).

Aquest segon dia encara oferia la possibilitat de dos concerts simultanis abans del descans. Un concert a la basílica Sant’Andrea della Valle, amb el títol Colors dels Pueri Cantores, i un concert de gala a la basílica SS XII Apostoli, on van participar els millors cors de la federació internacional i en què la nostra federació va ser convidada. Tot dos concerts van captivar els milers de turistes, visitants i pelegrins que hi havia a la ciutat.

L’endemà dissabte, les veus dels joves amb els seus cants acollien el papa Francesc a l’Aula Pau VI: “Veig que canteu bé, felicitats! Amb les vostres veus heu omplert de vida aquesta Aula.” Tot seguit, el Sant Pare va animar els joves subratllant la importància del cant: “Quantes coses ens ensenya la música, i més encara la música sacra, que té per ànima la Paraula de Déu.” I va afegir: “Amb les vostres veus ajudeu les comunitats a resar, a obrir el cor al Senyor i això és fonamental per a la vida de l’Església.” Va voler compartir una breu catequesi basada en tres paraules: alegria, pregària i humilitat.

El dinar del dissabte va ser una trobada de convivència amb grups de la federació espanyola i mexicana, i que alhora va servir per teixir relacions i futures col·laboracions. Va cloure amb el cant en conjunt de l’Adeste fideles.

La tarda convidava els Pueri Cantores d’arreu del món a cantar nadales a les tres grans basíliques: Sant Pau Extramurs, Sant Joan del Laterà i Sant’Andrea della Valle. Els catalans, retornant la visita de Pau, érem acollits a la seva magnífica basílica. Nadales d’arreu anaven embolcallant-nos del misteri nadalenc, fent-nos viatjar per tradicions i colors ben diversos.

El diumenge quedava lliure perquè cada federació pogués participar en les eucaristies de les parròquies de la ciutat i aprofités per fer una mica de turisme. Les catacumbes de sant Calixte va ser la nostra opció, coneixent de prop la vida dels primers cristians de la ciutat. També vam trobar temps per passejar pel centre de Roma, visitant el Colosseu, la plaça d’Espanya, la Fontana di Trevi, el Panteó, descobrint les belles esglésies barroques o fent una pasta i un gelat… I que bonic va ser veure com a tots els racons de la ciutat, cases, botigues, esglésies i institucions es feien ressò dels 800 anys del pessebre de sant Francesc, tot exposant el seu propi pessebre.

Arribava així l’1 de gener, solemnitat de Santa Maria Mare de Déu i Jornada Mundial per la Pau. Calia matinar per poder passar tots els controls per accedir a la basílica de Sant Pere, tenir a punt la veu, les túniques i la creu de fusta. Era el punt culminant del Congrés, celebrar plegats l’Eucaristia amb les nostres veus i un únic cant al Pare per Jesucrist. Amb tota humilitat, però amb tota convicció, pensant en l’Infant nat a Betlem i el seu amor per nosaltres; i pensant en les nostres parròquies de Catalunya.

Com tots els grans esdeveniments, hem après a conèixer, a comprendre, a donar, a resar i a compartir. Tornem a casa amb aires de Roma i de Jerusalem; els nostres cants contagien fe, humilitat i una alegria que s’escampa com un bon perfum i aixequen pregàries de pau, justícia i solidaritat que demanen un món millor.

El proper congrés serà a Munic l’estiu del 2025.