“Els rotlles de Qumran ens recorden a jueus i cristians que som germans”, ha manifestat Adolfo Roitman, curador dels rotlles i director del santuari del Llibre del Museu d’Israel des del 1994. Ha estat la frase conclusiva d’una llarga i erudita conferència que ha pronunciat a l’Ateneu Universitari Sant Pacià sobre una descoberta feta entre els anys 1947 i 1956 i que va canviar per sempre la història i la concepció del judaisme i del cristianisme.
De fet, amb motiu del 75è aniversari de la descoberta dels rotlles del mar Mort, el professor Adolfo Roitman està fent una gira de presentació d’un nou projecte editorial que vol acostar els manuscrits al gran públic. Es tracta d’anar publicant els diferents manuscrits en l’idioma original, l’hebreu; la traducció (ja es troba en versió espanyola i properament en l’anglesa), i un seguit de comentaris històrics, teològics i literaris que el facin comprensible.
El primer volum d’aquest projecte editorial és la traducció d’un dels set manuscrits, Pesher de Habacuc, que es va localitzar ja el 1947 en unes coves a prop de Khirbet Qumran, a la costa nord-oest del mar Mort. Van ser uns beduins que, segons van explicar, els van trobar per casualitat en un atuell de terrissa. Tres dels rotlles van ser comprats immediatament per l’arqueòleg El Sukenik en nom de la Universitat Hebrea. Els altres van ser comprats pel Metropolita de l’Església Ortodoxa Síria a Jerusalem Est, Mar Athanasius Samuel, que els va adquirir per 100 dòlars, se’ls va emportar als Estats Units i els va acabar venent per un quart de milió al fill d’El Sukenik, que els va portar de nou a Israel.
Durant els anys següents, del 1949 al 1956, es van descobrir fragments addicionals d’uns 950 rotlles diferents, tant per beduins com per una expedició arqueològica conjunta de l’Escola Bíblica i Arqueològica Francesa i el Museu Rockefeller.
Tenen aproximadament dos mil anys d’antiguitat, des del segle III aC fins al segle I dC. La majoria estaven escrits en hebreu, amb un nombre menor en arameu i grec, i van ser escrits en pergamí, tret d’uns pocs en papir. La gran majoria dels rotlles van sobreviure com a fragments; només uns pocs es van trobar intactes. Això no obstant, els estudiosos han aconseguit reconstruir a partir d’aquests fragments aproximadament 950 manuscrits diferents de diverses longituds.
Tenen aproximadament dos mil anys d’antiguitat i la majoria estaven escrits en hebreu i sobre pergamí
El santuari del Llibre, del Museu d’Israel, coronat per una cúpula blanca, es va construir als anys seixanta com a dipòsit dels primers set rotlles descoberts a Qumran. Aquest edifici simbòlic es troba al costat d’altres institucions oficials de l’Estat d’Israel: el Knesset (Parlament israelià), oficines governamentals i la Biblioteca Nacional i Universitat Jueva.
El descobriment representa un punt d’inflexió en l’estudi de la història del poble jueu en l’antiguitat, perquè mai abans havia sortit a la llum un tresor literari d’aquesta magnitud. Gràcies a aquesta troballa, el coneixement de la societat jueva a la Terra d’Israel durant els períodes hel·lenístic i romà, així com els orígens del judaisme rabínic i el cristianisme primitiu, s’ha enriquit enormement.
