“La revista Serra d’Or enriqueix l’univers cultural català”, ha dit Pere Aragonès, president de la Generalitat de Catalunya, a l’acte de lliurament dels premis Crítica Serra d’Or 2023, que ha tingut lloc el 30 de març a l’Espai Endesa de Barcelona. Els guardons, que han arribat a la 57a edició, han comptat també amb la presència del P. Manel Gasch, abat de Montserrat; Núria Mañé, directora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Francesc-Marc Álvaro, redactor en cap de Serra d’Or, i Isabel Buesa, directora de l’Espai Endesa.
Aragonès ha posat en relleu que aquests prestigiosos premis, que “han esdevingut una institució de la societat civil del nostre país”, són “un estímul imprescindible per al progrés, l’avenç i la divulgació de la cultura catalana”. Així mateix, ha reconegut que “la comunitat de Montserrat és sinònim de cultura” i que “el coneixement sempre l’han posat al servei dels ciutadans”.
A l’acte es va presentar el nou disseny de la revista Serra d’Or
Francesc-Marc Álvaro ha presentat el nou disseny i els nous continguts de la revista. “A partir d’un format més atractiu i contemporani —ha explicat—, pretenem incorporar matèries inèdites i noves firmes a la revista, amb el propòsit de tornar a ser una àgora central de la cultura catalana, on reflexionar i debatre amb mirada nacional, europea i global alhora. Volem continuar sent un lloc de trobada per als creadors i consumidors de cultura als Països Catalans, amb voluntat crítica i de diàleg permanent.”
S’inicia així una nova etapa de Serra d’Or, sense perdre el seu esperit primigeni, que es manté des del 1959. “Encetem un camí que vol sumar nous lectors als nostres lectors i subscriptors de sempre. Això és un recomençament per ser fidel al que ha estat i al que és la revista, i ens fa molta il·lusió”, ha afegit Álvaro.
Per la seva banda, el P. Manel Gasch ha manifestat que “els premis Crítica Serra d’Or, els més antics en llengua catalana, posen en primera línia una llengua, i tota la identitat que una llengua protegeix. Ens fan veure que, any rere any, la cultura feta en català continua. S’escriu, s’investiga, es fa teatre, es fa òpera en català, i fins i tot hi ha la vitalitat suficient per entrar en noves maneres d’expressió literària, com el còmic, que els guardons d’enguany han reconegut per primera vegada”.
“Serra d’Or fa que el català sigui l’instrument per comentar la realitat, per ajudar a crear cultura i crítica cultural. Molt especialment en la nova etapa que hem anat començant aquest darrer any, obrint-nos a altres espais i col·laboradors. Cal emparaular el món, com deia el P. Lluís Duch, perquè només aquesta paraula ens fa capaços d’entendre’l i d’orientar-nos-hi. Per tant, cal trobar les paraules noves per a les novetats del món. I cal emparaular-lo en català. Aquest és el repte”, ha expressat l’abat de Montserrat.
El P. Gasch ha assenyalat que “tenim una xarxa de mitjans de comunicació, d’editorials… i una administració pròpia potent que garanteixen un ús extens del català, però no és suficient, com ens diuen les estadístiques que tots coneixem per garantir l’ús social de la llengua, allò que realment la manté viva. No puc deixar d’oblidar unes paraules de preocupació del recordat P. Josep Massot, en el discurs d’agraïment que va fer a l’Institut d’Estudis Catalans en ocasió de l’homenatge pels seus vuitanta anys, on deia que, després d’uns anys de tranquil·litat, tornava a estar preocupat per la llengua”. I ha tingut paraules d’encoratjament als premiats: “Molts ànims per continuar treballant, escrivint, il·lustrant, actuant i gestionant els projectes en bé del país, de la llengua i de la cultura catalana.”
En total, s’hi van entregar setze premis i un reconeixement especial
En total, s’hi van entregar setze premis. Les obres guardonades corresponen a les més destacades de les publicades l’any 2022 i sense que s’hagin presentat a concurs. Els premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció que atorga la revista.
Dins de l’apartat de Literatura i Assaig, van rebre el reconeixement els treballs El conte de l’alfabet, de Xènia Dyakonova (Narrativa); El rastre nival, d’Àngels Marzo (Poesia); Kennedyana, de Vicenç Pagès Jordà (Assaig); Poema de Gilgamesh, de Lluís Feliu i Adelina Millet (Traducció), i El cercle de Loplop. Una aventura de Francesc Pujols, de Sebastià Roig i Toni Benages (Còmic).
Pel que fa a la secció de Recerca, les obres guanyadores van ser Seixantisme. L’esclat cultural català dels 60, deMarta Vallverdú (Humanitats); Una empresa amb ànima. Lavola, 40 anys impulsant la sostenibilitat, de Pere Colomer i Roma (Ciències) i Consciència lingüística i consciència nacional a Catalunya durant la Renaixença. 1833-1891, d’Irmela Neu (Catalanística).
Dins del bloc dedicat a les Arts Escèniques, van ser premiats els espectacles següents: Animal negre tristesa, obra d’Anja Hilling i dirigida per Julio Manrique (Muntatge Teatral); R-A-U-X-A, d’Aina Alegre (Dansa) i La gata perduda, dels veïns i veïnes del Raval i el Liceu (Òpera). El guardó a l’aportació més interessant va ser concedit a la Companyia Teatre Micalet, per la seva trajectòria de més de vint-i-cinc anys de muntatges en català a la ciutat de València.
Finalment, es van lliurar els premis de la secció de Literatura Infantil i Juvenil: Naïm, amb text de Joan Rioné i il·lustracions d’Alba Domingo (Infantil); El joc del penjat, de Josep Pedrals (Juvenil); Ppprrrrriiit. Un llibre per crear i experimentar amb els sons, de Cristina Cubells i Joana Casals (Juvenil-Coneixements), i Dones de la muntanya, de Federica Ravera i Martina Manyà (Còmic). També hi va haver un agraïment especial a Josep Vallverdú per la seva rellevant tasca com a autor de literatura infantil i juvenil.
