Ho hem viscut aquestes darreres setmanes degut a la crisi humanitària al Mediterrani. Una situació que es fa insuportable. Però, al mateix temps, les desavinences i manca d’acord entre els qui han de donar l’ordre d’acolliment, segurament moguts per molts interessos que impedeixen l’accés a mils d’immigrants que fugen a la desesperada. En un dels moments més crítics, a Mallorca havíem arribat a un acord entre el bisbat i el Govern de les Illes Balears, posant nosaltres a disposició les dependències del Seminari nou per a un possible refugi en cas de ser traslladats a la nostra illa.

«Certament, potser estem més preocupats per què ens pot passar a nosaltres i la por, la sospita, la desconfiança ens fa tancar els ports i les fronteres.»

Nosaltres no vam dubtar ni un sol moment a oferir acolliment, com tanta altra gent que fa temps que l’ofereix. Estem davant d’una situació d’emergència humanitària que sempre ens posa enfront d’aquell dilema en què es va trobar el bon samarità davant el ferit a la vorera del camí. Ben segur que es va demanar «què li passarà a ell si jo no l’ajudo?», una pregunta ben distinta de l’expert en la llei o el levita: «què em passarà a mi si l’ajudo?». És una alternativa massa evident perquè ens demanem si en aquest moment i davant d’aquest problema potser estem dividits per optar cap a una o altra reacció. Certament, potser estem més preocupats per què ens pot passar a nosaltres i la por, la sospita, la desconfiança ens fa tancar els ports i les fronteres.

Independentment de l’esforç que s’ha de fer per trobar solució a l’acolliment de tants migrants i que és de màxima urgència, hem de pensar sempre en no caure en la indiferència que —com sempre diu el papa Francesc— podria estendre’s fins a globalitzar-se. Les seves paraules a Lampedusa aquell juliol del 2013 han marcat una línia d’actuació que ens obliga, senzillament perquè ens planteja la greu pregunta del començament de la Bíblia que sempre intranquil·litza qualsevol consciència i que ha d’estar a l’inici de tot plantejament i acció humanitària: «On és el teu germà?» (Gn 4,9).

En aquella ocasió, el papa Francesc ja va llençar aquest missatge: «Qui de nosaltres ha plorat per aquest fet i per fets com aquest?» Qui ha plorat per la mort d’aquests germans i germanes? Qui ha plorat per aquestes persones que eren a la barca? Som una societat que ha oblidat l’experiència del plor, del «patir amb»: la globalització de la indiferència ens ha manllevat la capacitat de plorar!». Tot això ens demana gestos humanitaris de conversió i al mateix temps l’exercici de la caritat política.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca