L’orde de Predicadors, els dominics, hem perdut un company de camí en aquesta terra, i segurament l’hem guanyat com a intercessor al cel. El P. Juan José Gallego Salvadores, Juanjo, ens ha deixat amb total discreció.

Però no únicament això: l’Església perd un referent de fidelitat i compromís. Un frare que ho va donar tot per l’Església servint des de la càtedra, el consell, el servei i, en els darrers anys, a Barcelona, com a prior del convent de Santa Caterina i com a exorcista. Va saber consolar, assessorar i ajudar els que patien i se sentien turmentats, des de la discreció i la humilitat.

Va saber consolar, assessorar i ajudar els que patien i se sentien turmentats, des de la discreció i la humilitat

Era un frare proper i molt fratern. La bondat n’era el tret característic. Va saber encarnar la misericòrdia i la compassió en grau superlatiu estant sempre disponible per acompanyar i ajudar, fins i tot aquells a qui ningú volia donar una oportunitat i estaven desesperats. Era un germà amb majúscula. La seva amistat era fidel i sempre donava la cara, les raons i les gestions envers germans i amics, però igualment ho feia per aquells que estaven sols a la vida i necessitaven un referent i un suport espiritual i humà.

Va saber encarnar la misericòrdia i la compassió en grau superlatiu

El seu currículum és llarg i la seva trajectòria acadèmica travessa tota la seva vida, però no és en això en el que vull centrar-me, però sí que cal dir que insistia molt en la formació dins l’orde i en la necessitat d’una formació seriosa. Solia dir: “Quan els frares i les monges estudien, deixen estar les bestieses. Cal posar els fonaments sòlids i això acompanyat d’una vida fraterna sana en les comunitats.”

El seu currículum és llarg i la seva trajectòria acadèmica travessa tota la seva vida

Va ser home de confiança en l’Església i en l’orde. Consultor en diverses congregacions romanes en les quals va tenir l’encàrrec de solucionar situacions complicades i assessorar per ajudar i discernir. Va ser assistent dels mestres de l’orde Fra Vicente de Cousnongle i Damián Byrne, així com superior del Convent de Santa Sabina de Roma. Va ser provincial de la Província de Portugal i de la Província d’Aragó, així com vicecanceller de la Universitat Catòlica de València Vicent Ferrer.

Obria les portes del cor per acollir i al seu costat era fàcil sentir-se acompanyat i fort. També obria les portes de la casa de la seva família a Castillo de los Polvazares a Astorga, província de Lleó, i allí tots se sentien un més de la família, sense cerimònies ni compliments. Podríem dir que el seu cor tenia les dimensions de la bondat del cor de Déu-Pare-Bo.

Podríem dir que el seu cor tenia les dimensions de la bondat del cor de Déu-Pare-Bo

Jo vull recordar i recordar-lo pel que avui experimentem tots els que compartim amb el Juanjo un trajecte de les nostres vides. La seva amistat i gran capacitat de cercar solucions, animar l’esperança i treure ferro fins i tot de les situacions més dramàtiques, el feien entranyable. No va ser un home de sentències, d’estructures ni de rigors desproporcionats. Va ser un home de confiança que sabia posar pau i construir des de l’Evangeli. Era un creient convençut i ferm.

Va ser un home de confiança que sabia posar pau i construir des de l’Evangeli

En els últims anys de la seva vida, abans del trasllat final a la infermeria del Vedat, l’arquebisbe de Barcelona el va nomenar exorcista de l’arquebisbat. Quan m’ho va comentar li vaig dir: “Juanjo, jo no soc gaire d’aquestes coses, però estic segura que faràs molt de bé a la gent”. I així va ser. Quan em trobava persones desesperades, les enviava a parlar amb “l’exorcista”, que amb la seva bondat espantava tots els dimonis de les “neurosis”, “trastorns”, “tristeses”, etc. i els convencia de visitar un psiquiatre o els ajudava a trobar la pau en la pregària i en la “no-culpabilització” que tant turmenta les persones.

Amb Fra Juan José Gallego, perdem un germà que feia palpable, propera i autèntica l’experiència de Déu i del seu amor incondicional.

Perdem un germà que feia palpable, propera i autèntica l’experiència de Déu i del seu amor incondicional

Des de la VIDA, des de Déu, celebrant la teva Pasqua, Juanjo, intercedeix per l’Orde que vas estimar i servir i pels teus germans i amics. Necessitem recuperar cada dia la senzillesa de l’Evangeli i la fe que animava la teva vida i actes.

Descansa en pau germà, amic, creient fidel: gran persona.