L’espai sacre en el cristianisme ha anat sempre íntimament lligat a l’espiritualitat. D’aquí que l’arquitectura cristiana hagi produït tantes obres mestres, com ara les d’Antoni Gaudí. En parlem amb el jove arquitecte Bartomeu Jané, llicenciat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB)-UPC i màster universitari «Architettura e arti per la liturgia» al Pontifici Institut de Litúrgia de Sant Anselm a Roma.
«Quan l’Església celebra la Litúrgia en un lloc, ho omple de «significat», i això representa que quan un «lloc» està dedicat ritualment pel seu ús estable de la Litúrgia, passa a integrar-se com un element propi de l’acció litúrgica de l’Església, i no com un subjecte passiu o una espècie de receptacle», proposa Jané.
Pel que fa a l’originalitat de l’obra d’Antoni Gaudí, Jané opina: «Res no és sobrer en Gaudí, i tot ve imposat per un esforç mental enginyós, que cerca la síntesi formal i constructiva en l’estudi acurat de la natura i les seves formes».
