Montserrat ha acollit aquest dissabte al vespre l’obertura oficial del Mil·lenari d’aquesta abadia benedictina, referent a Catalunya, una festa que marca la celebració de mil anys de vida monàstica ininterrompuda.

Primer s’han celebrat les vespres, en aquest cas les primeres de la festa de la Nativitat de Maria, dia que havia coincidit durant molt de temps amb la Mare de Déu de Montserrat, ara el 27 d’abril. I poc abans de les 20 hores, ha començat l’acte civil, a la mateixa basílica de Santa Maria i amb un final apoteòsic a l’exterior coronat, com no podia ser d’una altra manera, amb el popular Rosa d’abril, el conegut Virolai a la patrona de Catalunya, lletra de Jacint Verdaguer i música de Josep Rodoreda.

L’acte institucional, que s’ha desenvolupat a l’interior de la Basílica de Santa Maria, ha comptat amb els parlaments del president de la Generalitat, Salvador Illa, de l’abat de Montserrat, Manel Gasch, i del prior i comissari del Mil·lenari, Bernat Juliol.

Durant la celebració, s’han escoltat diferents peces musicals, entre les quals destaquen ‘Rondeau de la suite de symphonies’ de Mouret i ‘Te Deum (Prelude)’ de Charpentier, a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès; ‘Welcome’ del compositor català Bernat Vivancos, a càrrec de la Schola Cantorum, i ‘Nigra Sum’ de Pau Casals, cantat igualment per l’Escolania de Montserrat. Conjuntament, la Schola Cantorum i l’Escolania de Montserrat han interpretat també el ‘Regina Coeli’ de Joan Cererols. A més, també s’ha projectat un videomapatge sobre Montserrat.

Bernat Juliol ha donat la benvinguda a tothom “amb el llenguatge universal de la música”. També ha recordat que “la història de Montserrat és la de tots i cadascú de nosaltres”, i ha citat Soren Kierkegaard per assegurar que “cal viure la història per mirar cap al futur i conèixer la nostra identitat, aprenent de les nostres actuacions durant mil anys”. Juliol ha presentat aquest moment com “un gran punt de partença”.

En la segona intervenció, el president Salvador Illa ha destacat que “venir a Montserrat permet compartir entre tots la mateixa il·lusió, una barreja de sentiment, orgull i sensació de pertinença”. Ha qualificat Montserrat de “referent d’espiritualitat que representa uns valors, entre els quals hi ha la recerca de la veritat, diàleg, entesa i reconeixement de la diversitat”. I

lla ha reivindicat el monestir benedictí com “un referent essencial en la nostra història compartida, ànima del nostre país que ha sabut integrar i acollir les generacions”. El president de la Generalitat ha fet seves les paraules del papa Francesc, quan va alertar contra “la globalització de la indiferència en el seu primer viatge fora del Vaticà, a Lampedusa i a sobre d’una pastera”. Finalment Salvador Illa ha demanat a la comunitat benedictina que “ajudi Catalunya des d’aquest gran bagatge religiós”.

Passat, present i futur: del 1025 al 3025

La intervenció de l’abat Manel Gasch ha estat un dels moments més creatius de l’acte institucional. Amb la nau a les fosques, Gasch ha mantingut una conversa en què tenia a un costat l’abat Oliba, del 1025, i el qui seria l’abat el 3025, d’aquí a un mil·lenni. “Montserrat és un lloc de fe, de reflexió i de pregària”, deia una veu representativa de l’abat Oliba.

“Només podem descobrir Déu amb aquesta imatge imperfecta d’ell que guardem dins de nosaltres”, afirmava l’abat virtual del futur, del 3025. Entremig dels hologrames, Manel Gasch assegurava que “aquest és el camí de la veritat amb majúscules, que és Déu, no només en el seu misteri, sinó també en la seva circumstància”. Un videomapatge amb llums i música a l’interior del temple i un espectacle de drons han estat altres ingredients que han farcit d’espectacle l’obertura de les celebracions.

L’obertura d’aquesta commemoració dona pas a 15 mesos, coincidint en bona part amb el 2025, en què es viurà el mil·lenari de la fundació del monestir de Montserrat per part de l’abat Oliba, de Ripoll i de Cuixà, i també bisbe de Vic.

La història ens diu que, cap a l’any 880, ja hi havia a la muntanya de Montserrat una petita ermita dedicada a la Mare de Déu. No va ser fins unes dècades més tard, el 1025, quan uns monjos de Ripoll, enviats pel seu abat, van construir un cenobi benedictí al costat de la mateixa ermita. Naixia així la llavor del que és avui Montserrat, que ha estat sempre marcat per aquest doble vessant: monestir benedictí i santuari marià. Es tracta d’un un lloc de pregària, de vida evangèlica, de pelegrinatge i d’esperança, molt arrelat a la societat catalana i a la pietat popular en general.