Vaig conèixer el Bisbe Francesc Xavier Ciuraneta i Aymí el dia de la seva presa de possessió del bisbat de Lleida a la catedral, el 19 de desembre de 1999. Les seves primeres paraules van ser de compromís amb els diocesans i de fer progressar l’Església de Lleida.
Pocs dies després vaig demanar una entrevista, que em va concedir ràpidament, ja que ocupava el càrrec de Delegat Diocesà de Pastoral de la Salut des de feia 17 anys, nomenat pel bisbe, ja emèrit, Mn. Ramon Malla. Vaig posar el càrrec a la seva disposició i ell em va demanar que seguís, que m’ajudaria en el que calgués, que li truqués quan volgués i li demanés el que cregués oportú, que l’atenció dels malalts és una tasca molt important per a l’Evangelització.
Així va ser i durant anys vam mantenir freqüents trobades al bisbat. A començaments de curs li presentava el projecte pastoral de l’any, ell feia les aportacions que creia convenients, i a finals d’any li presentava la memòria del treball realitzat. Va venir a dinar a casa, i assistia a les reunions de l’equip i assemblea de Pastoral de la Salut anuals i animava els assistents. Era un home amable, afable, proper.
Un problema que l’ocupà molt de temps i provocà moltes preocupacions va ser el litigi de l’art sacre del museu diocesà. Ell s’informà bé per historiadors de la Universitat de Lleida i advocats i va comprovar com el bisbe Messeguer, antecessor seu, va ser qui va crear el museu diocesà i va adquirir les obres d’art als rectors de les parròquies en les seves visites pastorals quan comprovava que estaven malmeses, compensant-los amb diners o altres coses que li demanaven, ajudant-los així en les seves necessitats i salvant de la destrucció les obres que va poder. Una compra-venda que està documentada. Per tant va decidir posar-se a favor dels seus diocesans i defensar-les enfront els que les volen expropiar. Això li va provocar problemes a les altes esferes de l’Església.
L’any 2003, en ser escollit rector de la Universitat de Lleida (UdL) vaig demanar-li plegar de delegat de Pastoral de la Salut. Ho va comprendre i em va demanar que suggerís la successió. No vaig dubtar ni un moment, i li vaig proposar la Dra. Montserrat Esquerda, que ja col·laborava i era membre del PROSAC o Associació Oficial de l’Església de Professionals Sanitaris Cristians. Així ho va fer.
Entre altres moltes activitats va promoure l’elaboració del recull de la història del bisbat de Lleida, Arrels cristianes de Lleida, que va encarregar als historiadors de la UdL. Com a rector vaig signar amb ell el conveni respectiu, fruit del qual es van publicar 4 volums de gran qualitat. També va restaurar l’Acadèmia Mariana de Lleida, edifici singular que estava en ruïnes i al qual va dedicar importants esforços econòmics. També va fer construir l’edifici de Càritas de Lleida, proposant una planta per a familiars de pobles que tenien malalts ingressats als Hospitals. Finalment no es va aconseguir.
Un dia de l’any 2007 em va cridar al seu despatx per consultar-me com a metge l’informe que acabaven de donar-li els neuròlegs amb el diagnòstic de Parkinson. Va dir-me que pensava presentar la dimissió com a bisbe, encara que tenia bona salut mental i escassos símptomes aleshores, cosa que va fer, sent-li acceptada ràpidament el 8 de març de 2007. No va poder inaugurar l’Acadèmia Mariana, cosa que va fer poc després, amb la seva presència, el bisbe de Tortosa, Xavier Salinas, Administrador Apostòlic de Lleida.
Preguem per l’ànima de Mn. Ciuraneta, un home que ha deixat empremta a Lleida.
