Llegint el darrer número de la molt recomanable revista de pensament i cultura El Ciervo m’assabento del traspàs del jesuïta Manuel Segura Morales. Nascut a Granada el 1928, va ingressar a la Companyia de Jesús als 17 anys. Entre el 1950 i el 1953 realitzà estudis de Filosofia a Sant Cugat del Vallès i la seva inquietud i extraordinària capacitat intel·lectual el portaren a estudiar Filosofia i Teologia a la Facultat de Heythrop Collage (Oxford, Gran Bretanya). Doctor en Pedagogia per la Universitat d’Asunción (Paraguai) i doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de València. Va exercir durant molts anys la docència a diferents centres universitaris dels quals destaca La Laguna (Tenerife).

Va servir la Companyia de Jesús al Paraguai de la dictadura d’Alfredo Stroessner. Testimoni de fe i de compromís amb el poble, dos intents d’assassinat. També va viure al Xile de Salvador Allende.

La seua vocació va ser la docència i així ho manifestava: “Ensenyar altres és una glòria, una vocació meravellosa.”

L’educació i, especialment, el desenvolupament de les competències personals i socials constitueixen les eines per fer que infants i joves, sobretot aquells que viuen situacions difícils, puguen esdevenir uns adults equilibrats i competents. Problemes de conducta i de convivència, dificultats personals i emocions mal gestionades han estat objecte del seu treball. Les seues obres (Enseñar a convivir no es tan difícil. Jóvenes y adultos con problemas de conducta. Ser persona y relacionarse. Relacionarse bien. Programa de competencia social para niños entre 4 y 12 años) ho recullen de forma magistral, ja que juntament amb les reflexions més aviat teòriques destaquen els recursos pràctics, tota una sèrie d’activitats que són fàcilment aplicables i adaptables a diferents edats o grups.

El seu programa de competència social i els diferents materials educatius per a Primària i Secundària van ser traduïts al català i utilitzats pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat el 2001. Don Manuel ha conservat amics que havien tingut alguna responsabilitat en aquella època.

Vaig tenir el goig de conèixer don Manuel fa quinze anys i m’impressionà aquella figura de pell blanca, fràgil, de veu suau que traspuava saviesa, tendresa i, per sobre de tot, una gran senzillesa, pròpia de les grans persones.

Poguérem felicitar-lo pel seu 90è aniversari a Còrdova, a la residència que hi té la Companyia de Jesús. Explicava com seguia visitant els joves privats de llibertat a la presó de la ciutat. Certament tenia una habilitat especial per dialogar amb ells.

Ara don Manuel reposa al costat del Pare i ens encoratja a seguir amb esperança i il·lusió la nostra vocació d’educadors.