El divendres 5 de juliol ha mort l’enginyer i emprenedor Toni Matas, a l’edat de 56 anys, a causa d’un infart. Durant la seva carrera, va deixar una gran empremta com a innovador i pioner en cadascuna de les onades tecnològiques que s’anaren succeint.
Creador de Barcelona Multimèdia, de Persualia i més recentment, de Superalia. Professor universitari i divulgador. I abans de tot, espòs de la Núria i pare de família. A una creativitat enorme s’hi sumava un cor apassionat, que mobilitzava la força necessària per fer realitat aquells projectes que ell ideava. En els últims mesos, la seva passió fou la intel·ligència artificial. L’hem compartida dia a dia en el pla professional, i el camí que estàvem transitant era tant novedós que arreu se’n duia, el Toni, ovacions.
Fa no gaire, després d’una reunió amb un client on el van felicitar per les innovacions que estava introduint a les aplicacions de la IA, li vaig fer notar l’elogi del qual fou objecte. Ell, amb un somriure, es va treure importància: “Bé, en realitat només vaig dos dies per davant”. Innovava perquè mai no es conformava.
De fet, estudiava unes hores de bon matí, cada dia, per veure què havia de canviar i com podia fer les coses d’una manera millor. Fa uns dies va enviar-me una foto força curiosa. Ell ajagut a un sofà, dormint la becaina, amb en Picanyol al costat fent el mateix. “Sempre fèiem la broma d’editor ric, dibuixant pobre’, referit als perímetres”, em comentava (en Picanyol, a diferència del Toni, era força prim).
L’amistat del Toni amb el gran dibuixant va donar fruits molt notables, el més singular dels quals va ser la Bíblia dels nens que es va traduir a molts idiomes.
Ell era un editor ric en idees, exuberant en generositat, un visionari en el sentit més exacte del terme: era capaç de veure possibilitats allà on els altres -més pragmàtics- ni tant sols n’érem capaços, d’imaginar-les. I ara m’imagino en Toni arribant al Cel i despertant en Picanyol, que deu estar ben tranquil, per proposar-li les noves idees que se li han acudit pel camí.
Ara m’imagino en Toni arribant al Cel i despertant en Picanyol, que deu estar ben tranquil, per proposar-li les noves idees que se li han acudit pel camí
Amb el Toni compartíem també la fe cristiana i la passió per difondre l’Evangeli. Teníem diversos projectes en marxa: també aquí somiava amb aplicacions de la IA que començaven a veure la llum. Fa menys d’una setmana va tenir la presentació d’una d’aquestes aplicacions que va ser tot un èxit.
Tot just després, em va comentar: “Sempre dono gràcies a Déu d’aquests moments amb el Salm 16: Senyor, heretat meva i calze meu, tu m’has triat la possessió; la part que m’ha tocat és deliciosa, m’encisa la meva heretat.” Que, ara, aquesta herència, li sigui donada. Al Cel sigui.
