La pregunta és de Jesús i més actual que mai. Quan sembla que més cultura hi ha, paradoxalment és més la ignorància. Aquest fenomen afecta també el nostre entorn religiós, tan ple de patrimoni cultural que parla per si sol, ple de manifestacions populars de religiositat. A més, si observem els cercles immediats que afecten l’ensenyament, tant els centres escolars com les catequesis, detectem un buit cultural que, en altres temps, era omplert per la tradició oral i per la freqüència de celebracions que oferien molts continguts religiosos fàcilment assimilables. I, si ens referim a les famílies, el resultat comprenia també molts elements culturals que venien a enriquir el conjunt del missatge cristià.

Enmig de tot això, hi sobresortia Jesús, ben conegut, tant la seva persona com el seu missatge. Ben igual que als apòstols la seva figura era molt familiar i fàcil de donar-la a conèixer i ens posava en contacte amb la seva persona. Per això, avui també ens diu: “Fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixeu? Qui em veu a mi veu el Pare” (cf. Jn 14,9).

L’adhesió confiada que Jesús demana —“confieu en Déu, confieu també en mi”— arriba a una dimensió d’eternitat, s’arrela plenament en el cor de la vida i ens obrirà a totes les oportunitats que tenim de conèixer-lo més i més. Posem-hi tots els mitjans necessaris: la pregària, la lectura creient i la meditació de la Paraula de Déu (lectio divina), la catequesi a totes les edats, la participació en els sagraments i l’acció caritativa i social. Coneixent més Jesús, coneixerem definitivament que Ell és el camí, la veritat i la vida (cf. Jn 14,6), i ens coneixerem millor a nosaltres mateixos.