Dilexit nos, “Ens estimà”. És el nom del quart gran document magisterial del pontificat del papa Francesc després de Lumen fidei, l’anomenada “encíclica escrita a quatre mans” juntament amb Benet XVI i publicada el 2013; Laudato Si’, publicada el 2015, i Fratelli tutti, que va veure la llum el 2020. El mateix Francesc va anunciar el mes de juny d’aquest any que estava elaborant un document sobre el Cor de Jesús, però es va donar per descomptat que seria una exhortació apostòlica.

El Sant Pare, però, ha decidit que el seu text tingui la forma d’una carta encíclica. En la roda de premsa de presentació del document, Mons. Bruno Forte ha explicat que l’entitat d’encíclica mostra la importància que el papa Francesc atorga a la reflexió sobre el Cor de Jesús i que, per tant, es tracta “d’un text decisiu i important” que el Sant Pare lliura a tots els creients.

A Ens estimà, el Papa explica que “el que s’expressa en aquest document ens permet descobrir el que està escrit en les encícliques socials Laudato Si’ i Fratelli tutti, no és aliè al nostre encontre amb l’amor de Jesucrist, perquè, bevent d’aquest amor, ens tornem capaços de teixir lligams fraterns, de reconèixer la dignitat de cada ésser humà i de tenir cura plegats de la nostra casa comuna”. D’aquesta forma, el Papa mostra que els seus tres grans documents magisterials estan relacionats entre ells.

Dilexit nos versa sobre l’amor humà i diví del Cor de Jesucrist. Consta de 5 capítols en els quals el Papa s’endinsa en una explicació sobre la naturalesa del mateix cor humà i la devoció al Cor de Crist. Francesc desitja, com diu en el punt 89 del document, “proposar a tota l’Església un nou desenvolupament sobre l’amor de Crist representat en el seu Cor sant” davant del món d’avui dia i “les seves malalties”.

L’encíclica comença amb una àmplia reflexió sobre què és el cor humà, pensaments que perfectament poden tocar el cor de qualsevol persona, creient o no creient. Francesc fa servir les definicions de filòsofs clàssics, moderns i contemporanis per explicar que només des del cor es crea la veritable intimitat i proximitat entre dos éssers. Perquè, “en aquest món líquid cal parlar novament del cor”, escriu Francesc reprenent la cèlebre expressió del filòsof Zygmunt Bauman.

Dilexit nos és la quarta encíclica escrita per un Papa sobre el Cor de Jesús, però la primera després del Concili Vaticà II. Per això, es pot dir que és una mena “d’actualització” de la reflexió sobre aquesta devoció. Així, el Sant Pare, per explicar l’especificitat única del cor, posa un exemple més que actual relacionat amb la intel·ligència artificial.

PAPA FRANCESC

“Es podria dir que, en darrer terme, jo soc el meu cor, perquè és el que em distingeix, em configura en la meva identitat espiritual i em posa en comunió amb les altres persones. L’algoritme en acció en el món digital mostra que els nostres pensaments i el que decideix la voluntat són molt més ‘estàndard’ del que crèiem. Són fàcilment predicibles i manipulables. No així el cor”

Referit també als temps que corren, Francesc insisteix en aquest document en què, avui dia, “on tot es compra i es paga i sembla que la mateixa sensació de dignitat depèn de coses que s’aconsegueixen amb el poder dels diners”, cal aquesta reflexió. Perquè som presoners “d’un sistema degradant que no ens permet mirar més enllà de les nostres necessitats immediates i mesquines”.  “L’amor de Crist és fora d’aquest engranatge pervers i només ell ens pot alliberar d’aquesta febre on ja no hi ha lloc per a un amor gratuït. Ell és capaç d’atorgar cor en aquesta terra i reinventar l’amor allà on pensem que la capacitat d’estimar ha mort definitivament”, recorda.

Francesc lamenta que aquesta capacitat perduda d’estimar es tradueixi “en guerres, desequilibris socioeconòmics, consumisme i un ús antihumà de la tecnologia”. Per això, en aquest número 31 del document, el Papa desitja que el nostre món “pugui recuperar el més important i necessari: el cor”. Alhora que el Pontífex mira el present i el futur, Dilexit nos torna al passat per reprendre les fonts de les Escriptures, de la Tradició i del testimoni dels grans sants sobre el Cor de Crist com santa Margarida Maria d’Alacoque, la qual va rebre les revelacions del Sagrat Cor. Francesc vol recordar al món que el Cor de Crist continua obert i que només el seu amor “guarirà les ferides que ens causem” i ens tornarà “la capacitat d’estimar i de servir”.