Ha mort, a la ciutat de Mèxic als vuitanta-vuit anys, Enrique Dussel, filòsof, historiador i teòleg infatigable. Tota una vida dedicada al pensament alliberador. El seu concepte de “transmodernitat” serà el marc conceptual que permetrà a l’Amèrica Llatina, i a d’altres continents, trobar la pròpia identitat. Ningú com ell ha pensat l’alliberament integral dels pobles.
Autor d’una obra voluminosa, en què es destaquen títols com Hipòtesi per a l’estudi de Llatinoamèrica en la història universal, Filosofia de l’alliberament, Cap a un Marx desconegut i Postmodernitat i transmodernitat. Dussel ha estat reconegut internacionalment pels seus estudis en el camp de l’ètica, la filosofia política i el pensament llatinoamericà.
Va néixer la nit de Nadal del 1934 a La Paz, Mendoza, “un poble pobre” en què, com deia, “les barraques dels camperols, paupèrrims, em van donar sempre l’experiència del patiment, de la dificultat del poble”. Després d’una infantesa pobra, ja a la ciutat de Mendoza, va seguir una adolescència i joventut que va incloure el compromís polític, social, cristià i intel·lectual. Al costat d’altres estudiants, va fundar la Federació Universitària de l’Oest i va estar pres per vagues que van realitzar amb altres dirigents dels moviments estudiantils contra Perón el 1954. A la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Nacional de Cuyo va arribar a dominar el grec, el llatí, el francès i l’alemany. Per una beca va viatjar a Madrid, on va treballar a la seva tesi “Problemàtica del bé comú en el pensament grec d’Aristòtil”, i va obtenir el grau de doctor a la Universitat Complutense l’any 1959. En el seu “període europeu” va incloure una escala a París, i a Montmartre, a l’església del Sagrat Cor, va descobrir, de la mà del místic francès Carles de Foucauld, que havia de canviar de rumb i es va dirigir a Israel.
Des del 1959 i fins al 1961 va viure a Natzaret, Israel, al costat del sacerdot Paul Gauthier, treballant com a fuster. Gauthier va ser convidat a parlar en el Concili Vaticà II, on va cridar l’Església a assumir un paper més actiu en la justícia social. Mentre va estar a Palestina, va formar part d’un grup anomenat “Companys de Jesús el Fuster”, que brindava ajuda a les persones afectades per la pobresa. Aquesta experiència “va obrir-li la ment, l’esperit i la carn a un projecte novament insospitat”, que va determinar la seva futura reflexió, perquè va tenir l’oportunitat de vivenciar el pobre com a exclòs.
