En l’Antic Testament trobem una mentalitat emprenedora en els patriarques: són homes rics, saben negociar (i fins i tot fer trampa, com Jacob). La prosperitat és una benedicció de Déu. Els antics israelites concebien la vida bona en aquesta terra, ja que la mort era la fi de tot. Per tant, el gaudi dels béns materials era positiu. Així ho expressa el Cohèlet (3, 12-13): “Jo entenc que el millor que pot fer l’home és alegrar-se i passar bé la vida. Ara bé, menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball és un do de Déu.”

Com assolir aquest benestar? Proverbis és ple de consells sobre l’economia i el treball. Podríem resumir-ne el missatge en dos: treballa, sigues assenyat i viuràs bé. La peresa és mare de la pobresa. Però, si ets afortunat, sigues compassiu i ajuda els pobres, no te n’oblidis! Un personatge exemplar és Tobit: sap fer diners però és generós amb els pobres.

L’altra cara de la moneda és la forta denúncia que fan els profetes als rics i poderosos que exploten la pobra gent del poble. Amós és el més punyent, i també Miquees. Denuncien l’abús dels rics terratinents que, mitjançant el deute i l’acumulació de terres i béns, “devoren la carn del meu poble” (Miquees 3).

La legislació bíblica contempla aquestes situacions d’explotació i vol posar-hi fre, d’aquí les lleis sobre l’esclavatge i la usura, i la institució del jubileu com un any on es condonen tots els deutes (Levític 25 i Deuteronomi 15).

Podríem resumir-ho dient que la Bíblia ens transmet una cultura del treball, l’honradesa i la bona economia, el gaudi dels béns materials però al mateix temps l’atenció i cura dels més necessitats.