L’atac de Hamas ha fet que molts emparin el dret d’Israel a defensar-se. El mateix papa Francesc ho ha reconegut, però també va expressar la seva preocupació per la situació a Gaza. El dret a la legítima defensa està recollit per la majoria de legislacions del món i reconegut per l’Església. Sant Joan Pau II, a la seva encíclica Evangelium vitae, l’equiparava al “dret a la vida i l’obligació de preservar-la”, tot i que destacava que ha d’estar moguda “per un amor heroic, que aprofundeix i transforma l’amor per un mateix”. És a dir, que combina el “no mataràs” amb el precepte d’estimar l’altre com a un mateix.

La pregunta, doncs, no és si Israel té dret a defensar-se, sinó si està fent un bon ús de la legítima defensa. Amb més de 15.000 morts a Gaza, és encara la resposta israeliana un mitjà d’autodefensa? El fet que Israel estigui incrementant l’ocupació a Cisjordània i es plantegi fer el mateix a la Franja, és legítima defensa? És notori que Israel, a més de limitar encara més la mobilitat dels palestins de Cisjordània, ha augmentat el nombre d’assentaments a la zona, considerats il·legals per la comunitat internacional. També han crescut les detencions sense judici i la violència de colons i soldats. Pel que fa a Gaza, tot i que Israel insisteix que no té interès a ocupar-la, cada cop són més els ciutadans que reclamen construir-hi colònies. I el primer ministre Netanyahu ha dit que mantindrà “el control de seguretat” sobre la Franja “indefinidament”.

Aquesta ocupació de territori palestí, que respon a interessos religiosos, nacionalistes i de seguretat d’Israel, també afecta els cristians. Fa uns dies parlava amb un botiguer cristià de Betlem, a Cisjordània, que reconeixia que viuen la guerra de Gaza com un avís: “Serem els següents”, em deia. A la Ciutat antiga de Jerusalem, aquesta conquesta també s’està estenent. La polèmica venda de bona part del barri armeni a un empresari israelià, que vam avançar en aquest mitjà el 2 de juliol, està ara en un punt crític. El patriarcat armeni ha volgut tirar enrere l’acord, i colons jueus s’hi han oposat i han tractat d’ocupar l’espai. Un fet que demostra que l’interès real de la compra no era construir-hi un hotel, sinó augmentar la presència jueva a la Ciutat Santa, en detriment dels cristians.

Tot plegat no fa més que constatar que la solució al conflicte no passarà per l’expulsió de tots els àrabs o tots els jueus de Terra Santa. La guerra a Gaza acabarà tard o d’hora, però el conflicte entre israelians i palestins no finalitzarà si cap dels bàndols no renuncia a expulsar l’altre i controlar-ho tot. Les possibles solucions són diverses: dos estats, un sol estat amb igualtat de drets… Però en cap cas serà el que hi havia fins ara: 75 anys d’ocupació, apartheid i violència per part d’Israel, i de terrorisme i desig d’expulsar els jueus, per part dels palestins. Cap dels dos pobles no anirà enlloc. Cal treballar per la pau i la dignitat per a tots.