Com ha viscut el seu nomenament en compliment del vot d’obediència?

L’obediència per als monjos és un dels trets característics de la nostra vocació. És un concepte molt present a la regla de sant Benet, també en altres textos com les constitucions de la nostra congregació. Els monjos tenim molt arrelat aquest sentiment d’obediència a Crist, així com a la persona de l’abat, a qui hem de dirigir aquesta obediència. Un dels conflictes interiors que m’he plantejat en rebre una comunicació d’aquest tipus és que un cop he sentit la crida a la vida monàstica (2005) i a servir la comunitat com a abat (2015 i 2021), es fa una mica difícil pensar que pot haver-hi una altra crida diferent de la que he començat a la vida monàstica. Les persones que he pogut consultar aquests dies m’han fet veure que la persona de la qual venia aquest encàrrec concret, el Sant Pare, també representa la voluntat de Déu. Com he dit a la Sala Capitular en la locució que he fet a la comunitat, les nostres constitucions parlen explícitament que devem obediència al Summe Pontífex.

“Les nostres constitucions parlen explícitament que devem obediència al Summe Pontífex”

Quina és la particularitat que un abat de Poblet sigui nomenat bisbe? Quin element distintiu hi pot aportar?

Certament és força particular, no gaire habitual. De fet, soc el quart abat de Poblet que és bisbe —l’últim fa més de 300 anys. Actualment, en el conjunt de l’orde tenim dos bisbes en actiu al Brasil i un arquebisbe emèrit a França, a Tours. Puc aportar l’aspecte de la pregària i del contacte directe amb la Paraula de Déu, a través de l’ofici diví i del contacte amb les escriptures. En el moment de crisi actual de l’Església, és important tornar als orígens de la Paraula, tal com indica la constitució del Concili Vaticà II Dei Verbum.  

Quines són les necessitats de l’Església més prioritàries en les quals li agradaria intervenir?

La principal necessitat és fer arribar la Bona Nova de l’Evangeli a la societat. Tal com diu Benet XVI, la fe no s’imposa, sinó que es proposa. La millor manera de proposar la fe és que els creients la visquem amb sinceritat i intensitat. A la salutació que he enviat als fidels de Girona, els he dit que hem de mirar la fe amb fidelitat i amb convenciment, i que això s’ha de transmetre amb una missatge d’esperança cap a tots els que ens envolten, i això ha de concordar en la pràctica de la caritat.

“Soc el quart abat de Poblet que és bisbe —l’últim fa més de 300 anys”

L’amoïna la crisi de vocacions tant a la vida religiosa com sacerdotal?

Pel que vaig coneixent de la diòcesi de Girona, veig que és un tema important, no hi ha un nombre important de preveres, i molts dels que hi ha estan en edat de jubilació. Ara bé, m’ha sorprès molt agradablement l’organització de la diòcesi de Girona, en què els laics tenen un paper important. Crec que el futur de l’Església ha d’anar cap aquí: que els laics tinguin un paper important en els àmbits on el poden tenir i anar avançant en la corresponsabilitat. Girona és una de les primeres diòcesis en què s’ha aprovat la celebració dominical sense prevere. És important avançar en aquest sentit.