Com viu aquest moment? I sobretot quina va ser la seva primera impressió quan li van comunicar que el Papa l’havia nomenat per aquest càrrec?
Podria dir que encara no he pres consciència plena d’aquesta confiança que l’Església em fa a través del papa Francesc. Visc aquests dies amb obediència, perquè a través de l’escolta de la Paraula de Déu, se’ns dona la pau. I també sorpresa i disponibilitat, cal viure cada dia amb la frescor de deixar-se a les mans de qui sabem que ens estima i després cal buidar-se per omplir-se d’aquesta missió confiada.
Vostè, a banda de la seva tasca com a sacerdot, té experiència diplomàtica. Creu que és important per al servei a la Seu d’Urgell i sobretot com a copríncep d’Andorra?
El servei exterior de la Santa Seu té l’objectiu de fer present l’Església universal en aquella Església local i particular on som enviats, tot estrenyent els vincles entre el Successor de Sant Pere, el papa Francesc, i la pròpia Església local i viceversa; així mateix el representant pontifici és enviat davant les autoritats estatals per establir relacions de sana col·laboració i respecte, com ens recorda la constitució pastoral Gaudium et spes, sobre l’Església en el món actual.
Ha estat secretari a les nunciatures apostòliques a Moçambic (2012-2016), Nicaragua (2016-2017) i Brasil (2017-2019). Quina valoració fa d’aquesta experiència?
Una experiència de missió, o sigui, de sortir d’un mateix per conèixer una realitat on les llavors de l’Evangeli arribaren molt primer que nosaltres poguéssim fer-nos present. Així servint en aquests països se’ns posa en continuïtat en una cadena de servidors que portaren la joia de l’Evangeli a diferents indrets del nostre món. Una vivència d’universalitat en viure en diferents contexts, tradicions, cultures, llengües, amistats, diferents nacionalitats… i sobretot una experiència de magis, en llenguatge ignasià, del ser enviat pels altres.
Curiosament vostè passa de Tortosa, al sud de Catalunya, a la Seu d’Urgell, ben al nord. Quines prioritats es marca sobretot per aquests propers mesos en què conviurà amb l’arquebisbe i copríncep Joan-Enric Vives? És potser com una cursa de relleus?
Després de quinze anys d’estar a l’exterior, ara sóc enviat a l’Església d’Urgell. La missió serà la d’aprendre de l’arquebisbe Joan-Enric, estar al seu costat i sobretot viure la comunió per a millor ben servir la realitat d’aquesta Església local que té la particularitat de comprendre el Principat d’Andorra i que el seu bisbe hi exerceix com a Copríncep mitrat. La imatge de la cursa de relleus expressa gràficament aquest nomenament com a bisbe coadjutor, o sigui, caminarem junts com a Poble de Déu que som i en un moment concret el testimoni serà ofert.
