Sí, ho diu a 1 Cor 11, 2-16. Està aconsellant els cristians de Corint perquè duguin una vida decent, sense provocar escàndol, i posa exemples pràctics. Cal entendre-ho en el context del segle I i del món greco-romà i jueu, on les dones duien normalment un vel i guardaven unes formes. També cal distingir el que és teològic del que és cultural. El fonament evangèlic no canvia; el context social sí. Pau és un home del seu temps, i és normal que doni aquests consells a les cristianes, per salvaguardar la seva dignitat. Si Pau hagués viscut al segle XXI, hauria dit altres coses. No podem separar la frase del seu context, ni de l’obra sencera de l’apòstol. El que és fonamental en les cartes de Pau és el seguiment fidel de Crist i la dignitat inalienable de tota persona. Fins i tot és revolucionari quan afirma que no hi ha jueus ni gentils, esclaus ni lliures, homes ni dones, sinó que tots som u en Crist.

Aquesta frase és pionera en declarar la igualtat de tota persona. Les dones eren molt ben considerades a les primeres comunitats cristianes, i Pau ho demostra d’escrit i d’obra: confia en elles i els dona càrrecs de responsabilitat. El cristianisme es va estendre molt entre les dones precisament perquè era una fe que les respectava i conferia dignitat. Dit això, no podem donar la mateixa rellevància als costums d’una època que a l’ensenyament de l’evangeli, ni considerar aquestes frases com a «dogmes de fe», ni utilitzar-les per afirmar el «masclisme» de l’Església. Les cultures mediterrànies de l’antiguitat eren totes patriarcals: Pericles, en la seva famosa oració fúnebre, diu que les dones més val que callin i estiguin a casa. No feia més que repetir un tòpic del seu temps.