He recordat aquestes paraules del professor Joan Francesc Mira, en llegir que “l’alumnat de religió catòlica disminueix a totes les comunitats autònomes”. I és que amb l’entrada en vigor de la llei Celaá, el 2021, “aquesta matèria ha deixat de comptar per al càlcul de la nota mitjana, fet que li ha tret interès”. Així i tot “gairebé un 60% dels estudiants de tot l’estat han escollit aquesta assignatura, que és de caràcter voluntari”, cosa que diu molt a favor d’aquest percentatge d’estudiants que escullen l’assignatura de religió, malgrat que no “compti” per al càlcul de la nota mitjana. Això em recorda que un professor meu de filosofia, el P. Andreu Marquès, monjo de Montserrat, ens encoratjava a estudiar “no per aprovar sinó per a saber”.

Joan Francesc Mira deia que “si no tenim la referència del cristianisme, no pots entendre res, absolutament res”. I hi afegia encara: “Malament eliminar de la formació escolar els elements de la cultura religiosa, per la senzilla raó que és la nostra. Eliminar això és eliminar tota la història. És com si a una persona no li explico qui és el seu pare i la seva mare”.

Els professors d’història de l’art lamenten la manca de cultura religiosa dels alumnes i molts joves desconeixen el significat d’expressions col·loquials com, “fer Pasqua abans de Rams, més vell que Matusalem, rentar-se les mans, anar d’Herodes a Pilat, net com una patena, plorar com una Magdalena, per a més inri, està que trina”.

També el periodista Antoni Batista deia: “Agradi molt o poc, la nostra cultura, sí, la cultura catalana, està impregnada de les tradicions cristianes”. I Josep Lluís Carod Rovira afirmava que “la incultura religiosa no deixa de ser una forma més d’incultura i d’ignorància”.

Com deia Joan Francesc Mira, “no es pot eliminar la cultura cristiana, perquè està imbricada en la nostra història i ens cal per entendre el món”. Per això prescindir de la cultura religiosa no ens fa més savis sinó més ignorants.