L’Església celebra el 18 de gener la Jornada Mundial de l’Emigrant i del Refugiat amb el lema “Església sense fronteres, Mare de tothom”. Amb aquest motiu hem entrevistat Santi Torres, jesuïta, director adjunt de Cristianisme i Justícia i membre del Grup de Migracions de la Fundació Migra Studium.
«Una Església sense fronteres, Mare de tothom.» Aquest és el lema del missatge del papa Francesc amb motiu de la Jornada Mundial de l’Emigrant i del Refugiat. Com hem d’entendre aquesta imatge de l’Església?
L’Església és catòlica i, per tant, universal. Encara que arrelada a cada lloc i valorant cada cultura per minoritària que sigui, la seva mirada és universal i és en aquesta mirada universal que hi entra el dolor de veure un món dividit per desigualtats econòmiques abismals o per interessos geopolítics generadors de conflictes… Les migracions són connaturals a la humanitat, però esdevenen inhumanes quan són forçades per aquestes desigualtats i conflictes. L’Església és mare perquè allà on hi ha un cristià, una cristiana o una comunitat ha d’haver-hi hospitalitat i acollida cap a aquell que ve de fora, i més encara quan ha hagut de sortir forçadament del seu país. És mare perquè com una mare vetlla perquè els fills creixin i tinguin oportunitat de viure autònomament. L’immigrant, quan arriba a un país estrany i no en coneix la llengua, no té papers, no té família… necessita en un primer moment l’acollida i un temps per poder arribar a ser un ciutadà amb oportunitats. L’Església està cridada a fer aquest paper a través dels seus membres, les seves comunitats i les seves entitats.
Quines situacions a l’Estat espanyol ens parlen de tracte indigne als immigrants?
Actualment hi ha tracte indigne a les fronteres, sobretot per part d’aquells països als quals se’ls ha delegat la funció de «gendarmes» d’Europa. És indigne el que està passant a la frontera sud europea, el que està passant a Ceuta i Melilla, però també més al sud. És horrorosament inhumà. Hi ha tracte indigne en les batudes i els controls de persones «sense papers». Persones que de cop i volta són tancades en centres d’internament i expulsades simplement per haver comès una falta administrativa. Aquests controls i expulsions generen una gran violència i tensió. Són les fronteres internes les que tenim a tocar de casa sense que potser ni ens n’adonem.
I després hi ha situacions indignes fruit de la pobresa i el racisme que s’estén en determinats sectors i barris de les nostres ciutats, quan l’immigrant es pot arribar a percebre com un competidor per uns recursos socials escassos. Comentaris, rumors, estereotips, problemes de convivència, insults…. Preocupa que la crisi no generi en el futur més situacions d’aquest tipus.
Com qualificaria la política migratòria de la Unió Europea?
Fa uns anys la Unió Europea va posar l’accent en la integració, i així està escrit en moltes de les directives que es van elaborar les dues darreres dècades. Sembla, però, que la tendència actual és anar cap a polítiques molt més restrictives on l’accent no és tant la integració sinó el control i l’expulsió. Aquesta tendència ve provocada pel context i la inestabilitat tant exterior (món àrab, Àfrica, etc.) com també interior, amb una opinió pública molt sensible al fenomen migratori i que sembla inclinar-se i aplaudir més mà dura amb els fluxos d’immigrants. Crec que el factor interior és important. Quan una societat està en crisi com la nostra, culpabilitzar l’immigrant és una temptació atractiva també per a alguns polítics i partits que la promouen.
Quin és el seu desig per al 2015 en política migratòria?
Que no es caigui en la utilització de les migracions i en l’enduriment de les polítiques migratòries per buscar rèdits polítics o partidistes. Que es respectin els drets humans i la dignitat de les persones. I això creiem que passa per revisar les polítiques de fronteres i els acords amb aquells països com el Marroc als quals hem convertit en vigilants. També seria una bona notícia que es tanquessin els centres d’internament i es busquessin alternatives menys lesives per als drets humans de les persones immigrades. I sobretot que es recuperi una visió positiva de la immigració, tornant a posar el focus en la integració, és a dir, en el fet de com construïm entre tots una societat més justa, una societat, en definitiva, on valgui la pena viure.
