Des del 21 de juliol passat, l’advocat Eduard Ibáñez és l’adjunt al representant personal del copríncep episcopal d’Andorra, l’arquebisbe Joan-Enric Vives. Aquest nomenament s’interpreta com una voluntat de l’arquebisbe de preparar el relleu de Mn. Josep Maria Mauri, de 80 anys, que desenvolupa les funcions de representant personal des del 2012. Director de Justícia i Pau de Barcelona entre els anys 2002 i 2021, Eduard Ibáñez va ser entrevistat a Ràdio Estel, concretament al programa Sense distància, presentat i dirigit pel periodista i diaca Ignasi Miranda.
“És tot un repte personal i professional”
Sr. Ibáñez, com afronta aquesta nova responsabilitat?
És tot un repte personal i professional; un repte també com a laic, atès que sempre he intentat servir l’Església, i ara, des d’aquesta nova tasca, amb la voluntat i el desig de continuar fent-ho. És un servei al poble andorrà. Soc encara en fase d’immersió, de conèixer la realitat que m’envolta i, certament, aprenent molt. Per al bon acompliment de la meva activitat, residiré entre la Seu d’Urgell i Andorra.
Quin és el servei que ha de dur a terme?
Essencialment, estar al servei del representant personal del copríncep episcopal d’Andorra, que és Mn. Josep Maria Mauri. Contribuir, ajudar i assessorar amb dignitat i eficàcia per tal que l’arquebisbe Joan-Enric Vives pugui exercir plenament les seves funcions. Ell és la màxima representació institucional i simbòlica de l’Estat andorrà, conjuntament amb l’altre copríncep, el president de la República francesa. I alhora garantir la continuïtat i la permanència de la independència d’Andorra. Segons la constitució andorrana, que l’any vinent celebrarà el seu 30è aniversari, els coprínceps moderen i arbitren el funcionament de les institucions del país; també se’ls permet nomenar alguns alts càrrecs dins de l’àmbit de la justícia i del Tribunal Constitucional.
“Recollim les inquietuds i les demandes de les institucions i del poble andorrà i les presentem al copríncep episcopal”
La seva missió és també la de mediador.
Efectivament. Formo part d’un equip (el representant personal, la secretària general i un servidor) que representa l’arquebisbe Vives en aquells actes als quals ell no hi pot assistir personalment i també en les relacions ordinàries amb el govern, amb el consell general (el parlament) i amb la resta d’institucions polítiques i civils andorranes. Així mateix, recollim les inquietuds i les demandes de les institucions i del poble andorrà i les presentem al copríncep episcopal. Per tant, esdevenim una important figura d’intermediació i de canal de comunicació.
És significatiu que l’arquebisbe hagi nomenat un laic per efectuar aquest servei.
Dins de l’Església, els laics anem assumint progressivament, des de les nostres diferents formacions i especialitats, responsabilitats que no són estrictament pastorals o sacramentals. En aquest sentit, l’Església va avançant a través d’una coresponsabilitat més gran per part del laïcat i en la línia que el papa Francesc està impulsant de la sinodalitat. És a dir, de fer camí junts.