Els projectes educatius orienten el propòsit de les escoles. Però no és menys cert que allò que determina la seva validesa és, sobretot, el compromís de dur-los a la pràctica. Vet aquí el gran repte: transformar la visió dels projectes educatius en realitat.
La xarxa de 37 escoles de la Fundació Vedruna Catalunya Educació compartim un mateix projecte educatiu. Un projecte que explicita un estil d’educar inspirat en el tarannà i en l’obra de Joaquima de Vedruna en clau del segle XXI. Per fer-lo possible, sabem que:
1. Els projectes educatius necessiten lideratge. El líders efectius no són només gestors administratius. També són persones implicades en la transformació de les pràctiques educatives, que generen espais de diàleg educatiu.
2. Les xarxes escolars han de constituir-se en ecosistemes d’aprenentatge. Això és, comunitats professionals que treballen i aprenen. Com diu en Xavier Marcet, llocs que estimulen a l’aprenentatge, on aprendre no és una cosa accessòria, esporàdica, marginal. I les xarxes escolars no aprenen si no aprenen les persones que les componen.
3. I, finalment, entendre que l’èxit d’un projecte educatiu no és el canvi pel canvi, sinó el canvi orientat a la millora dels aprenentatges de tots els alumnes.
El projecte educatiu de les escoles Vedruna es basa en comunitats d’aprenentatge en xarxa
Les escoles Vedruna som escoles que mirem de fer realitat el projecte educatiu tot aprenent i construint comunitats d’aprenentatge en xarxa. Una eina concreta són els Grups de Reflexió Pedagògica de les diferents etapes educatives (Educació Infantil 0-6, Educació Primària 6-12, Educació Secundària 12-18 i Cicles Formatius +16). Aquests grups, integrats pels responsables pedagògics de cada etapa, tenen com a fi generar una visió compartida d’objectius i estratègies educatives, organitzar la pràctica reflexiva col·lectiva, generar coneixement i potenciar el debat pedagògic a les escoles.
Com ho fem? Reunim els directors pedagògics de cada etapa educativa una vegada cada trimestre, incorporem sempre una mirada crítica d’un expert i utilitzem el mètode acció-reflexió-acció.
L’experiència ens diu que les xarxes escolars tenim un immens potencial per generar dinàmiques d’aprenentatge basades en el diàleg, l’obertura i la cooperació. Els mestres necessitem llegir, escriure, compartir i parlar sobre pedagogia per avançar professionalment. Tenim el repte de continuar buscant i trobant espais de diàleg pedagògic sistemàtic a les escoles, convençuts com estem que les xarxes escolars són xarxes que aprenen per anar fent realitat el seu projecte educatiu en el dia a dia de l’escola.