Escoltar amb l’oïda del cor. És el títol del missatge del Papa amb motiu de la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials (29 de maig). El Pontífex explica que “estem perdent la capacitat d’escoltar qui tenim al davant”, i que “l’escolta està experimentant un desenvolupament nou i important en el camp comunicatiu i informatiu (…), cosa que confirma que escoltar continua essent essencial per a la comunicació humana”.
Després de destacar que de “les pàgines bíbliques aprenem que l’escolta no posseeix el significat d’una percepció acústica, sinó que està essencialment vinculada a la relació dialògica entre Déu i la humanitat”, el Pontífex destaca que “la iniciativa és de Déu que ens parla, i nosaltres responem escoltant-lo; però també aquesta escolta, en el fons, prové de la seva gràcia”.
El Papa afirma que “l’escolta correspon a l’estil humil de Déu”, que “Déu estima l’home” i que per aquesta raó “li dirigeix la Paraula” i “para l’orella per escoltar-lo”.
PAPA FRANCESC
L’home, per contra, tendeix a fugir de la relació, a girar l’esquena i tancar l’orella per no haver d’escoltar
Francesc recorda que “Jesús demana als seus deixebles que verifiquin la qualitat de la seva escolta” i afegeix que “només parant atenció a qui escoltem què escoltem i com escoltem podem créixer en l’art de comunicar, el centre del qual no és una teoria o una tècnica, sinó la ‘capacitat del cor que fa possible la proximitat’”.
Segons el Papa, “realment hi ha una sordesa interior pitjor que la sordesa física. L’escolta no té a veure només amb el sentit de l’oïda, sinó amb tota la persona”.
Francesc considera que hi ha “un ús de l’oïda que no és veritable escolta, sinó el contrari: escoltar d’amagat”, “una temptació sempre present i que avui, en el temps de les xarxes socials, sembla que s’ha aguditzat”, com és el fet “d’escoltar d’amagat i espiar, instrumentalitzant els altres per al nostre interès”
PAPA FRANCESC
El que fa la comunicació bona i plenament humana és precisament l’escolta de qui tenim davant, cara a cara, a qui ens apropem amb obertura lleial, confiada i honesta
Francesc opina que “la bona comunicació no intenta impressionar el públic amb un comentari enginyós adreçat a ridiculitzar l’interlocutor, sinó que para atenció a les raons de l’altre i mira de fer que es comprengui la complexitat de la realitat” i lamenta que “és trist quan, també en l’Església, es formen bàndols ideològics, l’escolta desapareix i el seu lloc l’ocupen contraposicions estèrils”.
En “molts dels nostres diàlegs”, continua, “no ens comuniquem en absolut. Simplement estem esperant que l’altre acabi de parlar per imposar el nostre punt de vista”. D’aquí la importància de recordar que “no es comunica si abans no s’ha escoltat, i no es fa bon periodisme sense la capacitat d’escoltar”.
Per a Francesc, “escoltar més veus, escoltar-se mútuament, també en l’Església, entre germans i germanes, ens permet exercitar l’art del discerniment, que sempre apareix com la capacitat d’orientar-se enmig d’una simfonia de veus”.
Finalment, pel que fa a l’acció pastoral el Pontífex escriu que “l’obra més important és ‘l’apostolat de l’oïda’. Escoltar abans de parlar”, i conclou destacant que “conscients de participar en una comunió que ens precedeix i ens inclou, podem redescobrir una Església simfònica, en la qual cadascú pot cantar amb la seva pròpia veu acollint les dels altres com un do, per manifestar l’harmonia del conjunt que l’Esperit Sant compon”.
