Sembla que actualment tenim més dificultat que en altres èpoques per escoltar i per escoltar-nos. Vivim en un món on abunden el soroll i la superficialitat. Un gran nombre de persones no se senten escoltades. La soledat, en el seu sentit més negatiu, és una de les característiques de la nostra societat, fins i tot dins de les famílies, on tantes vegades la televisió, l’ordinador o el telèfon mòbil impedeixen o substitueixen el diàleg. S’ha dit que la nostra és una societat en la qual tothom parla i ningú no escolta.
Tots necessitem escoltar els altres i aprendre d’ells
Això també és així perquè la quantitat de missatges que ens arriben supera la capacitat humana d’assimilació. El món modern, en aquest sentit, pateix una estranya contradicció: d’una banda, el desig d’informació, i també de comunicació, és molt elevat, i s’han fet avenços tècnics extraordinaris per fer-la més fàcil, però al mateix temps la manca de comunicació real entre les persones és freqüent a tot arreu. La quantitat d’informació ha augmentat extraordinàriament, mentre que la qualitat de la comunicació interpersonal no ha millorat.
Escoltar els altres significa entrar en una relació d’afecte i confiança. Escoltar significa aprendre a callar, a deixar de banda els propis interessos i preocupacions per fer espai a l’altre i al seu món, per acollir-lo tal com és i com s’expressa. Escoltar requereix capacitat d’atenció, centrar-se en els missatges dels altres i posar-nos en el seu punt de vista. Escoltar significa no tenir judicis previs sobre l’altre, no formar-se’n immediatament una imatge pel seu color, raça, vestit… Escoltar significa rebre atentament el que l’altra persona ens està dient, sense pensar immediatament què hem de respondre.
Tots necessitem escoltar els altres i aprendre d’ells, perquè ningú pot saber-ho tot ni tenir tota la veritat. Hi ha un proverbi africà que diu: “La saviesa és com un baobab: una persona sola no pot abraçar-la.” O, com va dir Gandhi, “La veritat és com una pedra preciosa, que té moltes cares: només Déu és capaç de veure-les totes alhora”.
