Aquests dies ha tornat a visitar Barcelona i Montserrat elP. Friedhelm Mennekes, jesuïta i expert en art contemporani. Ha vingut convidatper l’Espai d’Art Sean Scully de Santa Cecília de Montserrat, la Fundació JoanMaragall i la Fundació Vila Casas d’Art Contemporani, a pronunciar diversesconferències. I és que des de fa molts anys, el P. Mennekes defensa el paper del’art contemporani dins de l’Església i la seva utilitat com a viad’autoconeixement, de reflexió i de contacte amb el transcendent. Mennekes haestablert ponts fecunds entre la religió, l’art i la filosofia. S’ha relacionatamb artistes de la categoria de Beuys, Tàpies, Chillida, Byars, Rainer, BarbaraKruger o Kounellis, que van dur a terme nombroses intervencions artístiquespromogudes pel mateix Mennekes a l’església de Sant Pere de Colònia —moltcastigada per la guerra mundial— de la qual n’ha estat rector fins al 2008.Aquestes accions, habitualment efímeres, defensaven la importància de l’artabstracte i la seva dimensió espiritual, oberta tant a creients com a nocreients, amb resultats sorprenents. «Hem de crear espais, aquesta és l’ànimade l’espiritualitat», diu el P. Mennekes. Per a ell no hi ha un art cristià,tota obra artística pot apel·lar el transcendent i les obres d’art tingudes perprofanes posades en un ambient sacre prenen una nova dimensió i, fins i tot, sesacralitzen.
Una de les intervencions que va explicar a l’auditoriBlanquerna, on fou presentat per Daniel Giralt-Miracle, és aquella que feul’artista jueva Rosemarie Trockel al presbiteri de Sant Pere. Eren unes lletresen negre sobre el mur: ICH HABE ANGST («jo tinc por»). Un feligrès irat anà aprotestar: «Jo vinc a l’església perquè tot l’any tinc por i vostè m’hi posaaquesta frase!» Fou l’ocasió per dialogar llargament sobre l’angoixa de Jesús al’Hort de Getsemaní.
A l’Espai d’Art Sean Scully de Santa Cecília de MontserratMennekes impartí la conferència Eduardo Chillida. Gurutz aldare (2000), queestigué centrada en la seva relació amb l’escultor basc, autor de l’altar de laparròquia de Sant Pere de Colònia. Consisteix en tres blocs de pedra diferentsen forma de creu que es volen encaixar els uns amb els altres però que creenentre ells espais buits. El mateix Chillida deia: «Es compenetren i permetenque nosaltres també entrem en aquest sistema de matèria i buit, creu iesperit.» L’altar va romandre in situ una temporada, però finalmentl’arquebisbat va considerar que aquella peça no podia fer funcions d’altar,sinó que era més pròpia d’un museu. Després de ser exposat durant un temps alMuseu Diocesà de Colònia, finalment ha tornat a Sant Pere i es troba instal·lata la capella del Santíssim.
Actualment, el P. Mennekes resideix a Frankfurt i ésprofessor visitant de diverses universitats. El seu testimoni valent porta areflexionar sobre si a l’Església estem allargant de debò la mà als artistescom proposava sant Joan Pau II a la seva carta (1999) o si continuem permetentque, amb bona voluntat, els espais sagrats i les celebracions s’omplind’estètica kitsch.
