La Comissió de les Conferències Episcopals de la Comunitat Europea (Comece) i la Conferència d’Esglésies Europees (CEC) han reclamat a la Unió Europea solidaritat i acció urgent per afrontar la situació humanitària a l’Afganistan després del retorn dels talibans al poder.
“És hora de mostrar humanitat enmig de la crueltat a la qual s’enfronten els afganesos, de demostrar que els valors de la Unió Europea no són una retòrica buida, sinó principis rectors pràctics que condueixen a accions basades en normes ètiques, més enllà de simples consideracions polítiques o econòmiques”, sostenen.
En una declaració conjunta, signada pels seus presidents, el cardenal Jean-Claude Hollericj i el reverend Christian Krieger, les Esglésies es declaren “profundament commocionades” i “particularment preocupades” pel “patiment i la impotència” que experimenta la població afganesa.
Per això, demanen a totes les parts que “treballin incansablement per la pau a través del diàleg i el respecte a l’estat de dret i als drets fonamentals de tothom”, mentre que es demana a la comunitat internacional que “protegeixi les persones que són oprimides les vides de les quals corren perill”.
Les Esglésies demanen la creació de corredors humanitaris i garantir als refugiats una residència segura dins de la Unió Europea. La declaració conjunta reitera que “no s’ha de confondre els refugiats afganesos amb els emigrants econòmics”. Per això, les decisions que es prenguin han de seguir “els valors fonamentals de la UE i el compromís adquirit amb el Conveni Europeu de Drets Humans i la Convenció de Ginebra”.
La Comece i la CEC demanen a la comunitat internacional que reflexioni sobre el fracàs de la guerra i que reorientin les polítiques cap a la “promoció de la seguretat i el desenvolupament humà integral com a objectius estratègics fonamentals” per a un projecte europeu que apunta “a la pau i la reconciliació”.
Finalment, les Esglésies europees condemnen el terrorisme en totes les seves formes i expressions i demanen als fidels que preguin per l’Afganistan perquè “trobi l’estabilitat i la pau, segons el respecte de la dignitat humana de tothom”.
