Quan tenim més necessitat que algú ens recordi que no té cap sentit viure en l’angoixa, el desànim o la tristesa, ens arriba la notícia de l’alegria i la bondat del cor. Com unir l’alegria amb la vivència d’un poble que espera ple de fe el naixement de Jesús? Celebrar amb alegria el Nadal i posant-hi Jesús al centre ens introdueix en el misteri de l’amor que Déu ens manifesta, donant-nos Jesús, el seu Fill.

Aquesta alegria és fruit de l’amor, no del beure o de tants succedanis que ens inventem. Hi ha molta diferència entre l’autèntica alegria i la que busquem per altres indrets que ens despersonalitzen. La veritable alegria ens fa persones de bon tracte i es manifesta en l’esforç per la igualtat, la humilitat, la proximitat eficaç cap als més pobres. Cal introduir l’esperit de l’Evangeli que obri perspectives d’esperança i d’alegria per als qui més pateixen. Ens edifica el testimoni de molts d’incloure l’alegria enmig del sofriment, la malaltia, la persecució, la calúmnia… Davant d’això, Jesús ens vol contents i diu: “Alegreu-vos-en i feis festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel” (Mt 5,11-12).

Valorem i aprenguem de l’alegria d’un malalt, de la valentia d’un perseguit, de l’ardor apostòlic del qui pateix oposició o indiferència, de la maduresa de tots aquells que, malgrat les dificultats, són signes sensibles que el Regne de Déu ja és entre nosaltres. Vivim forts contrastos entre la decepció de molts i l’alegria que altres contagien amb el seu testimoni senzill d’amor i bon tracte. Per a ells, l’alegria és una força interior, un fruit de l’Esperit que s’expandeix, escampant felicitat al seu voltant i arreu.