Per a Jesús, la fe sempre és més forta que la llei quan es tracta de salvar la persona. Esperar i apropar-se a Jesús: dues actituds per arribar a Jesús i creure-hi. És l’entorn de la religiositat autèntica mitjançant la qual ell s’ha guanyat la gent en el seu fatigós periple missioner d’anar de poble en poble. La seva arribada sempre crea expectació i novetat, tot un model per a la nostra trobada amb la gent, un model encoratjador de caminar al davant, enmig i darrere del poble, ensenyant i aprenent, compartint les seves alegries i esperances, les seves tristeses i angoixes. És ben acollit i tothom vol estar a prop d’ell.

També el pastor que és acollit i que manté la gent expectant s’ha sabut guanyar la credibilitat i l’afecte. És acollit perquè sempre té una paraula d’ànim i de consol, perquè proposa i no imposa, perquè el seu exercici de l’autoritat és de servei humil, perquè té un tracte exquisit que arriba al cor, perquè és humil i bon comunicador. Per això, el miracle d’una Església propera, d’un ministeri sacerdotal i diaconal assequible, d’un laïcat corresponsable en unes comunitats acollidores i atentes, només és possible quan existeix el fet d’apropar-se humilment a Jesús.

La proposta és que hem de proclamar de manera joiosa, arriscada, exigent i lliure un Jesús que venç la malaltia i el mal, que romp barreres socials, que es fa amb tothom, que obre el cor a la confiança, que crida a la conversió, que rehabilita els exclosos, que es deixa entendrir per la bellesa de la natura i per la senzillesa dels infants, que estima i es fa estimar, que triomfa sobre la mort i apareix viu per sempre, fent-nos participar de la seva mateixa vida.