El 8 d’octubre el bisbat de Sant Feliu de Llobregat va escriure un nou capítol de la seva història, breu però intensa, de vint anys. El bisbe Agustí Cortés, primer i únic bisbe —fins ara— de la jove diòcesi, feia dos anys que esperava el seu relleu episcopal, d’ençà que en fer 75 anys va presentar la renúncia preceptiva. Un relleu que finalment ha arribat en la persona del dominic guipuscoà Xabier Gómez García, de 54 anys i, en el moment del nomenament, prior del convent de Sant Tomàs d’Aquino – El Olivar (Madrid) i director del Departament de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola. Després del cistercenc fra Octavi Vilà, bisbe de Girona, el dominic fra Xabier Gómez serà el segon religiós que s’integra en l’episcopat català.
El pontificat del papa Francesc, el primer jesuïta de la història, s’ha caracteritzat pel nomenament de religiosos per al ministeri episcopal. La vida consagrada es complementa amb la vida del prevere diocesà i, fins i tot, esdevé un far en molts aspectes, entre els quals en el comunitari.
Els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, responent a la demanda de Francesc de promoure l’esperit de comunitat al Seminari, han impulsat un curs introductori conjunt. Així, el curs 2024-2025 ha començat a les diòcesis catalanes amb nous seminaristes que comparteixen el Propedèutic a la Residència Sant Josep Oriol, al carrer Diputació de Barcelona.
Com indica la Ratio fundamentalis Institutionis sacerdotalis (51), “l’experiència de la vida comunitària és un element preciós i ineludible en la formació dels qui hauran, en el futur, d’exercitar una veritable paternitat espiritual enmig de les comunitats que tinguin confiades”.
