Jesús comença el seu ministeri profètic enmig nostre. Ens trobem encara, a manera de ressò de la seva manifestació, en les festes litúrgiques de Nadal i Epifania. De fet, l’evangeli ens proposa un Jesús que connecta amb la voluntat de Déu Pare, ja que inicia la seva actuació sagrada llegint i comentant la Paraula divina. En un context sagrat, com cada dissabte, es reuneix amb els membres del seu entorn per santificar el nom diví.

Enmig de la litúrgia sinagogal, ressona un missatge del profeta Isaïes. Hem d’imaginar que segurament hi ha hagut un fragment del Pentateuc que s’ha proclamat immediatament abans, però que ha caigut en l’oblit, no sabem quin és. L’evangelista, però, aprofita l’avinentesa per llençar-nos un missatge en segon terme: ja no és la llei de Moisés que ens fa de mitjancera amb Déu, nostre Senyor. Ara és Jesucrist qui, amb el poder de l’Esperit Sant i en virtut de la seva identitat santa, ens comunica els secrets de Déu.

Dos mil·lennis després de la seva vinguda i de la seva manifestació santa, Jesucrist continua parlant en nom del Pare celestial i continua obrint-nos els misteris del cor diví. Jesús és l’alliberament dels vincles que el mal moral ens va imposar a causa de la nostra feblesa. Jesús és el redemptor, és profeta i profecia, és anunci i força, és missatge i missatger.

L’evangelista, a més a més, ens presenta un detall essencial per entendre el missatge de Crist i del Nou Testament. Quan Jesús parla, ens parla de l’Esperit Sant, do personal del Pare que ens transforma. Quan Jesús interpreta, fa sentir la veu de l’Esperit de Déu que redreça el cor de les persones a la voluntat de Déu, nodrint-la amb la misericòrdia i l’amor del Senyor. Quan Jesús anuncia que és el metge de la humanitat, ens guareix amb la medecina de la persona divina de l’Esperit Sant.

L’Església, que perllonga el ministeri de Jesús, ens comunica també el do de l’Esperit Sant cada vegada que escoltem la paraula del Senyor, que en celebrem els signes sagrats, que comparem la nostra vida amb la icona salvífica de la salvació, que és el ministeri públic de Crist. Finalment, ressona en el nostre interior la paraula del Senyor i la força del Defensor quan dediquem la nostra vida a la pregària, amb una actitud de romandre sempre en comunicació amb el Déu de la vida que ens ha regalat Crist en la seva passió.

Que les paraules de gràcia que el Fill de Déu ens regala siguin un estímul i una empenta per mantenir-nos ferms en la vida cristiana.