Els infants estan en el nucli del discurs i de l’acció de Jesús. No en va, l’evangelista Mateu posa en boca del Mestre: «Us ho asseguro: si no us torneu com els infants, no entrareu pas al Regne del cel.» En canvi, els adults tenim grans dificultats per descobrir la presència de Déu en el món infantil. «Encara considerem els infants i els adolescents com a projectes de persones, futurs ciutadans, futurs cristians. Això fa que tot sovint oblidem que nens i nenes poden evangelitzar-nos ara i aquí, sense haver d’esperar que siguin grans», argumenta Jaume Gubert, professor d’institut i membre de l’Acció Catòlica Obrera (ACO).
Tractar de viure i valorar més el present, els signes, els fets, i «mirar de descobrir com l’Esperit bufa a través dels infants» és el que proposa el mateix Gubert. Per fer-ho cal «una certa parada, un estar atents, un llegir la vida entre línies.» En definitiva, «canviar el xip: nenes i nens són persones avui, per tant, Déu es fa també present en ells i en poden fer experiència a la seva manera, molt senzilla, petita, i que mai és la de l’adult cristià», subratlla Gubert.
És en aquesta línia que, cada cop més, poden trobar-se algunes activitats, recessos, tallers com els que organitzen a la Cova de Manresa o l’Associació Camí Endins. Són propostes que parteixen de la senzillesa i que aspiren a educar i conrear la interioritat i l’espiritualitat en el si de la família.
Recés multigeneracional a la Cova de Manresa
El Centre d’Espiritualitat de la Cova de Sant Ignasi i l’Escola Ignasiana d’Espiritualitat (EIDES) ofereixen el recés multigeneracional des de fa sis anys. Es tracta d’un cap de setmana de pregària i de reflexió en clau ignasiana adreçat a famílies, parelles sense fills o amb fills de totes les edats i a gent gran. L’activitat, disponible en dues edicions a l’any, està dirigida per un grup de deu laics i hi assisteixen a l’entorn de 30 o 40 persones.
«Pretenem donar resposta a una necessitat espiritual que és palpable a les nostres parròquies i comunitats d’anar més enllà dels recessos centrats en una persona sola», explica Jordi Sànchez, de l’equip organitzador. La Cova de Manresa, on sant Ignasi va escriure la major part dels Exercicis Espirituals, és el marc on es fa l’activitat: «Realitzar un recés en família al bressol de l’espiritualitat ignasiana pot representar una experiència important per al treball de la nostra interioritat», argumenta Sànchez, que també és col·laborador habitual de Catalunya Cristiana.
Camí Endins: educar la dimensió interior
Per respondre a la pregunta fonamental «Qui sóc jo?» l’ésser humà, més que una exploració exterior, ha de fer una introspecció. Aquesta és la intuïció bàsica de Camí Endins, una associació formada per dos matrimonis del barri de Sant Andreu de Barcelona, i que des de fa tres anys aporta eines educatives que ajudin a fer-nos conscients de la riquesa que rau dins la mateixa persona.
Camí Endins proposa diferents itineraris, adreçats tant a petits com a grans, que ajuden a connectar amb qui som. Els eixos del treball són practicar i viure el silenci, la meditació i l’atenció plena: «No és només la moda del mindfulness [tècnica que podríem traduir per “plena consciència”], és un altre punt que dóna el silenci, el no pensar, la vivència radical que no sóc algú que es construeix a si mateix, sinó que tots som u i que interdepenem», explica Hilario Ibáñez, de Camí Endins.
Infants protagonistes al MIJAC
«Al MIJAC (Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica) partim de la intuïció que els infants són els millors evangelitzadors dels altres infants i de les seves famílies», explica el consiliari del MIJAC, Jordi Espí. En aquest moviment especialitzat, present a les diòcesis de Barcelona, Girona, Lleida, Mallorca, Terrassa i Vic, observen que «gràcies als infants arribem a moltes famílies que estan allunyades de la fe; quan expliquen el que fan i el que viuen en el dia a dia del moviment, provoquen interrogants als seus pares i, fins i tot, un acostament a l’Església», constata Espí.
Per educar la interioritat i l’espiritualitat en el si de la família cal «molt de diàleg, molt de testimoni il·lusionat i tenir present que a la llarga filles i fills decidiran lliurement. La família pot oferir, mostrar, deixar-se evangelitzar pels fills i filles, posar mitjans, participar de celebracions de la fe, però sobretot ha de ser testimoni de fe i de participació en el pla de Déu per un món més just i solidari. El conreu de l’espiritualitat sense anar lligada a la vida i a l’acció per un món com el vol Déu, no té massa sentit», conclou Gubert.
